El nivell d’ingressos que perceben les dones és 20 per cent menor del que rep la població masculina, encara que la xifra pot variar d’acord amb el país.
Només a Mèxic, tot i les accions que ha emprès el govern a favor d’aquest sector, continuen rebent menor salari tot i que en l’actualitat compten amb més preparació.
«A Mèxic com en altres països hi ha hagut avenços en algunes esferes però segueixen les bretxes i barreres que no canvien molt, llavors les dones d’aquest país com en altres tenen més educació, treballen més però segueixen sense guanyar més que els homes», va dir Ana Revenga.
La coautora de l’Informe sobre el Desenvolupament Mundial 2012: Igualtat de gènere i desenvolupament, va dir que també s’observa que la població femenina tampoc pot accedir a millors llocs dins de les empreses on treballen.
A més, s’ha de la participació de les dones casades està per sota del que es té a nivell Llatinoamèrica, el que significa que els països de la regió han avançat més i que a Mèxic igual que Xile estan endarrerits en la matèria.
«El nivell d’ingressos i desenvolupament en si, no és la solució perquè aquests països són relativament avançats i rics en la regió, però en el tema de gènere estan endarrerits davant nacions com Colòmbia».
Al final de la presentació dels informes global i regional de gènere del Banc Mundial, Amèrica Llatina: Igualtat de gènere, oportunitats laborals i desenvolupament, va detallar que a nivell general la bretxa en el salari és de 20 per cent, però per exemple a Argentina és de 11 per cent.
A Mèxic, comparat amb Alemanya, és menor pel fet que en aquest últim lloc la dona no té participació activa en el mercat laboral en jornades llargues, però sí en treballs parcials, pel seu mateix estatus.
«La dona alemanya com soltera treballa molt, però quan es casa i té fills la pressió social perquè deixin de treballar és molt forta i no hi ha les polítiques socials en la cura infantil com pot haver a França o Suècia».
Va esmentar que per cada dòlar que rep un home, la dona rep 80 centaus a nivell general, però a Alemanya és 62 centaus, mentre que a Malawi és de 90 centaus i a Nicaragua de 60 centaus.
A més, els dos sectors on hi ha més presència de població femenina és en serveis i treball domèstic.
Durant la seva participació, la directora del Banc Mundial per a Mèxic i Colòmbia, Glòria Grandolini, va recordar que en els últims 40 anys Amèrica Llatina i el Carib han registrat importants èxits per disminuir la desigualtat de gènere, a més que les dones i les nenes han millorat seva inclusió en diverses àrees, com educació i salut.
No obstant això, en aquest últim per exemple, el procés no és homogeni, ja que en regions com Àsia i Europa s’observen desequilibris per sexe, on la proporció d’homes supera la femenina.
La desigualtat no només és nivell d’ingressos o posicions dins d’una empresa, també el sexe femení s’enfronta a qüestions de violència per part de la seva parella o excés de treball a casa.
Davant d’aquest escenari, ambdues van coincidir en la necessitat de polítiques que ajudin a disminuir la bretxa en la desigualtat, enfortir l’accés a la justícia, campanyes d’informació, serveis de suport i educació, entre d’altres.
Font: Milenio
