Unes 200 dones que són líders rurals d’almenys 15 països es reuniran a Equador al març en el marc de la III Trobada de Dones Rurals d’Amèrica Llatina i el Carib, van informar els organitzadors.
La coordinadora de la trobada, Llum Haro, ha detallat a Efe que la meta és «donar poder» a les líders perquè després transmetin el coneixement après durant els tallers a les seves comunitats, així com «donar un reconeixement al paper de la dona rural» en les societats de la regió.
L’esdeveniment, que tindrà lloc del 5 al 9 de març a Santo Domingo dels Tsáchilas, una província al centre-nord del país, abordarà cinc eixos temàtics: terra, treball, producció i sobirania alimentària; aigua, naixement, vida i mort ; violència; drets, participació i incidència política; dona rural i comunicació.
Haro va ressaltar les dificultats a què s’enfronta la dona que viu al camp, que tradicionalment ha estat dedicada «al privat, a la casa, a la família ia la producció».
Aquesta equatoriana ho pot testificar amb la seva pròpia vida, ja que va començar a treballar de molt petita i va haver d’abandonar l’escola en el quart curs de primària, encara que després, amb el seu sacrifici personal, va tornar als estudis.
La cita a Equador servirà com a punt de trobada entre les dones perquè comparteixin experiències i detallen les seves necessitats, perquè se’ls tingui en compte en la gestió pública i les preses de decisions, segons Haro.
Entre aquests reptes hi ha la falta d’educació, ja que segons ha dit moltes de les dones majors de 30 anys són analfabetes, així com la poca independència i autonomia econòmica, i «el masclisme, els models patriarcals».
Per Haro, tots aquests factors fan que les dones rurals tinguin una «falta de llibertat», de manera que ha destacat que s’ha de «treballar per l’enfortiment individual i grupal».
A Equador es diu en la Constitució que «tenim dret d’escollir i ser elegides, però tota la vida ens han tingut com un botí polític, que ens han cridat en època de campanya, i volem sortir d’això i ser actores directes», ha destacat Haro.
D’altra banda, va dir que el canvi en les societats rurals ha de venir des de la base i que les veus de les dones rurals siguin escoltades «en les diferents palestres tant en l’àmbit local, com també en el regional i l’internacional» perquè elles mateixes «s’involucrin en la marxa, del quefer de la quotidianitat i del públic».
Per a ella la trobada ha de servir d’espai perquè «surtin els testimonis, que encara que surtin coses doloroses, són importants».
Podrà donar el seu propi, doncs Haro amb tan sols catorze anys va fugir de casa perquè els seus pares la volien fer casar amb un home gran.
Després va treballar en el camp durant el dia, mentre que a la nit va acabar l’escola primària i la secundària, i ara està a la universitat.
«El que jo he viscut en carn pròpia, tant de bo no segueixi passant», va dir amb ulls tristos Haro.
La trobada de dones rurals d’Amèrica Llatina s’ha celebrat anteriorment el 1996 al Brasil i el 2005, a Mèxic. En aquesta edició vindrà una comitiva de Guinea Bissau per comprovar com funcionen aquestes trobades.
«Aquests actes han de servir perquè es digui ara sí, encara que sigui quequejant, ara la dona parla», va sentenciar Haro. EFE
