Deu dones properes a la sensibilitat de Ahotsak, el moviment femení creat l’abril de 2006 per col·laborar en el procés de pacificació i normalització, reclamen al Tribunal Constitucional que reconsideri o rectifiqui la seva sentència en la qual avala la doctrina Parot.
En un article signat per Esther Larrañaga, Rebeka Ubera, Rafaela Romero, Jone Goirizelaia, Ainhoa Aznarez, Amaia Agirresarobe, Nekane Alzelai, Ikerne Badiola, Asun Fernández de Garayalde i Lourdes Montero, assenyalen que veuen «amb preocupació» i consideren «una mala notícia», la sentència del Constitucional, perquè considera que «ratifica una aplicació de la política penitenciària que s’aparta de la legislació penal». Afegeixen que la decisió «no ha considerat la realitat social», podent ser «inadequat al moment polític i social en què ha estat dictat». Per això, fan una crida a l’alt tribunal «a la seva reconsideració i rectificació, de iure o de facto, per aclarir el camí de la pau d’obstacles que poden arribar a convertir-se en insuperables». Així mateix, demanen la fi de les «polítiques de dispersió» i la posada en llibertat dels reclusos «greument malalts».
En l’article, en què no es fa cap menció a ETA, aquest grup de dones subratlla que «s’estan fent passos» cap a la consecució d’una convivència normalitzada i aposta per «reconèixer i reparar» a totes les víctimes, i incideix que hi haurà una «memòria que recollirà diferents relats».
Perquè «tot el dolor i sofriment originat i / o patit» cicatritzi, creuen que cal que el futur es cimenti en la «pluralitat» i en el respecte a «totes les ideologies i posicionaments». A propòsit de la construcció d’una memòria del conflicte a Euskal Herria consideren que no hi ha «un únic relat». De la mateixa manera, destaquen «la pluralitat del col·lectiu de víctimes amb independència de la ideologia i del diferent tipus de violència que els ha portat a la condició de víctimes». «S’ha de reconèixer i reparar-se a totes», remarquen.
És per això que el conjunt de les signants ha rebut com «una mala notícia» la sentència del Tribunal Constitucional sobre la ‘doctrina Parot’ coneguda fa uns dies. Aquesta sentència, consideren, no ha tingut en compte «la realitat social del moment que vivim al nostre país». Segons la seva opinió aquesta resolució posa de manifest una aplicació de la política penitenciària inspirada «en l’acarnissament», i no en la «reinserció». Per això, finalitzen el seu manifest amb una crida al seu «reconsideració i rectificació» de manera que el camí de la pau quedi franquejat d’obstacles «que poden arribar a convertir-se en insuperables».
No és la primera vegada que un col·lectiu de dones de procedència política i ideològica tan diferent uneix les seves veus per la pau a Euskadi. El 2006, fruit de la relació, entre altres, de la socialista Gemma Zabaleta i Jone Goirizelaia, de Batasuna, en el si del Parlament Basc, va néixer Ahotsak (Veus per la pau), una plataforma constituïda per dones de diferents sensibilitats polítiques i sindicals del País Basc, a excepció del PP, motivada pel desig de «blindar el procés de pau» al País Basc a través del diàleg.
Fonts: Diario Vasco /El Mundo
