La Generalitat de Catalunya tindrà informacions en els seus arxius referents a persones que exerceixen la prostitució i persones que paguen per ella. Una ordre, publicada aquest dimecres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), estableix la creació d’un fitxer en el qual constarà el nom i cognoms, el DNI, l’adreça, la data de naixement, la nacionalitat, el tipus d’infracció administrativa i «dades especialment protegides (naturalesa sexual)» de les persones que infringeixin l’article 56.4 de la Llei de carreteres.
Aquest article tipifica com greu l’ocupació de manera temporal de les zones de domini públic de les carreteres per negociar serveis de naturalesa sexual perquè suposa un perill per a la seguretat viària. I multa amb fins a 30.000 euros tant a clients com a prostitutes. Es tracta d’una reforma pionera que va aprovar el Govern de la Generalitat, liderat per Artur Mas (CiU), amb la intenció de prohibir la prostitució de carretera. La mesura comporta també la polèmica creació d’un fitxer on constaran dades delicades sobre la vida sexual de les persones.
Aquesta informació es farà servir, segons s’assenyala al DOGC, per a «recollir les dades de les denúncies, tramitar i resoldre els expedients sancionadors, recaptar les sancions i extreure les dades per elaboracions estadístiques». «Davant aquest nou tipus de sanció, necessitem un fitxer», va explicar ahir una portaveu del Departament d’Interior, dirigit per Felip Puig. Els arxius seran de caràcter confidencial i secret. El fitxer entra en vigor aquest dimecres el que permetria als mossos començar a multar a les carreteres.
El compromès fitxer està avalat per un informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT, homòloga de l’agència espanyola). «Cap dubte pot oferir que la recollida de dades sobre determinades persones com a demandants o oferents de serveis sexuals a canvi de remuneració permet identificar una persona, obtenir un perfil sexual i pot suposar una amenaça per a l’individu», recull l’informe. «Penseu, per exemple, en les repercussions que una informació d’aquest tipus pot tenir en l’àmbit familiar, laboral o en la imatge social de l’individu», afegeix. Aquest tipus de dades, al costat de les informacions relatives a l’origen racial ia la salut, només es poden recollir per «raons d’interès general», esgrimeix l’Autoritat.
Però tot i això, l’APDCAT considera que els motius que esgrimeix la Generalitat, multar per posar en greu perill la seguretat viària, habilita per a la seva recollida. En el seu informe, només demana a la Generalitat que faci una referència explícita sobre la infracció que recull l’article 56.4 de la Llei de Carreteres i que s’elimini la paraula «consulta» sobre els usos possibles de les dades. Una cosa que el Govern català ha acceptat.
El maneig d’aquest tipus de dades ja ha estat objecte de polèmica amb anterioritat. L’Ajuntament de Barcelona va ser expedientat per la mateixa agència que ha donat el vistiplau al fitxer de la Generalitat perquè recollia el DNI i la direcció de prostitutes i clients als quals multava al carrer, cosa que el Consistori va recórrer. La diferència entre ambdós casos és que el Consistori es regia per una ordenança municipal, mentre que la Generalitat es recolza en una llei.
Diferents associacions i entitats lamenten que l’Administració tingui en els seus fitxers detalls tan sensibles sobre la vida sexual de les persones, sobretot, de les dones. «Nosaltres, normalment, ni tan sols donem els noms de les persones a les que tractem. És una forma més d’estigmatitzar les dones «, es queixa Rocío Nieto, presidenta de l’Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció de la Dona Prostituïda. «El tema s’aborda com un problema per a la seguretat viària, però després es recullen dades d’un altre tipus … Cal tractar-lo seriosament, des d’una perspectiva de la problemàtica social «, es queixa la portaveu de l’entitat Genera, Clarisa Velocci. «El que més ens preocupa és que amb tota la penalització i la criminalització cap a les prostitutes, al final acabin amagant o les fiquin en pisos tancats, en què no es tingui accés a elles i això les faci encara més vulnerables», sentència Helga Flamtermesky, del projecte Dona-Frontera.
