Mèxic no compta amb xifres precises sobre els feminicidis que es cometen al país ni sobre les dones que desapareixen sense deixar rastre en el seu territori, ha reconegut avui l’Institut Nacional de les Dones (Inmujeres).
” Jo crec que encara no estem per mesurar si augmenten o si baixen els feminicidis mentre no tinguem una harmonització legislativa (sobre aquest delicte)”, ha considerat Rocío García Gaytán, presidenta de Inmujeres.
La funcionària va assegurar que un dels grans reptes a Mèxic és homologar la definició de feminicidis continguda en les diferents legislacions estatals, pel fet que d’una altra manera no hi ha manera de tenir un càlcul precís sobre aquests crims.
D’acord amb les més recents estimacions oficials a Mèxic, el 2010 es van cometre 2.000 418 assassinats de dones i 23.000 285 de homes, el que confirma que aquest ha estat l’any en què més persones han estat assassinades al país.
No obstant això, la xifra podria no coincidir amb la realitat, segons García Gaytán.
” El primer que has de crear és un marc jurídic. Perquè aquest marc funcioni necessites harmonitzar a tot el país, després necessites coordinació entre totes les institucions relacionades amb el tema”, va afirmar.
A Mèxic, només en 22 estats del país, així com en el Districte Federal, hi ha lleis que tipifiquen el feminicidi, és a dir, l’homicidi d’una dona per raons de gènere.
Després de presentar l’informe de Mèxic sobre l’aplicació de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) de l’ONU, la funcionària va assegurar que al país” falta coordinació”.
” Si es revisen les legislacions sobre feminicidis, t’adones que unes van quedar igual a la federal, altres diferents, segons l’estat d’ànim”, va dir a l’opinar que” l’harmonització és molt difícil a Mèxic”, donada l’estructura política del país.
Respecte de les desaparegudes, Gaytán va informar igualment que cal a Mèxic un sistema que s’alimenti d’informació” eficaç i eficient d’estats i municipis” sobre el nombre de dones que desapareixen sense deixar cap rastre.
” Hi ha xifres, però depèn de que any et donen. Ara no et puc dir, en aquests últims sis anys, quantes hi ha hagut. Hi ha qui pren de 2008 a la data, de 2010, d’un any cap aquí. Es parla de (…) no m’atreviria a donar-te una dada de dones desaparegudes”, va reconèixer.
En un informe difós la setmana passada, Amnistia Internacional va destacar la creació recent de lleis i institucions per abatre la violència de gènere a Mèxic.
No obstant això, va manifestar que la violència de gènere va a l’alça a Mèxic per la” no aplicació efectiva” de les regulacions, així com per la” debilitat de les institucions” encarregades del tema.
En aquest sentit, García Gaytán va rebutjar que la violència general contra dones a Mèxic vagi en augment i va destacar xifres de l’Institut Nacional d’Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), que apunten a una baixa el 2011 d’atacs contra la població femenina.
No obstant això, va acceptar que falta a Mèxic un llarg camí per recórrer per abatre la violència de gènere i va opinar:” No et diré cap mentida, som un país discriminatori”.
En aquest sentit, va demanar al govern entrant mantenir i enfortir la bastida regulatori i institucional creat fins ara per protegir les dones.
Ha criticat, però, que l’Estat de Mèxic, entitat que va ser governada fins a principis d’aquest any pel virtual candidat presidencial guanyador, Enrique Peña Nieto, sigui l’única on no hi ha un Institut de la Dona.
El tema dels feminicidis, així com el de dones desaparegudes i la protecció de defensors de drets humans van ser els torals que experts de l’ONU van qüestionar durant la sessió d’aquest dimarts.
La delegació de Mèxic va ser qüestionada així mateix sobre els atacs sexuals a detingudes durant les protestes de 2006 a Atenco, Estat de Mèxic, sobre el qual García Gaytán informar que tot i el abús a 26 dones” no hi ha cap detingut”.
