Una setmana després que el cas més famós sobre tracta de dones a Argentina acabés amb els tretze acusats absolts, la Cambra de Diputats treure la pols un adormit projecte de llei contra aquest delicte i el va aprovar la nit.
Des de fa setze mesos la cambra baixa del Congrés argentí havia debatre la iniciativa, que havia estat aprovada pel Senat i que enduria les penes contra l’esclavitud sexual. Però només la va discutir després de l’escàndol que es va muntar després de la mare coratge que busca la seva filla segrestada per les xarxes de tràfic des de fa deu anys, Susana Trimarco, s’enfrontés a la decisió d’un tribunal de la seva província, Tucumán, que va lliurar de culpes als tretze que ella havia investigat pels seus propis mitjans, davant la inoperància policial.
Membres de les forces de seguretat, així com de la política i la justícia, es troben sota sospita de connivència amb el negoci de l’explotació sexual a Argentina. I no només en aquest país. Per això, Trimarco va haver de buscar sola la seva filla, Maria dels Àngels Verón, àlies Marita, i fins i tot es va disfressar de prostituta per rastrejar en els bordells.
El 2007 va crear la Fundació Maria dels Àngels, des de la qual va ajudar a rescatar a gairebé 200 víctimes com Marita, però no ha trobat a la seva filla. Tampoc va aconseguir que es condemnés a cap dels imputats en el judici que es va estendre durant gairebé tot 2012 i que va deixar fora de la banqueta als que Trimarco considerava els caps d’aquest negoci il · legal, com el cap de la brava brava i expresident del Sant Martí, club de futbol tucumano.
L’absolució de tots els acusats, i sobretot l’absència de culpables després de deu anys de la desaparició de Verón, va derivar en una indignació generalitzada a Argentina. En això van coincidir tots els grups polítics, una cosa poc habitual. La presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va reaccionar i va disposar que el Congrés discutís el projecte contra el tràfic en sessions extraordinàries convocades durant el recés estival. La iniciativa perdria estat parlamentària a finals d’any perquè portava massa temps sense avaluar després de l’aprovació del Senat.
El nou projecte havia sorgit el 2010 per corregir algunes imperfeccions que tenia la primera llei específica contra el tràfic, que havia estat sancionada el 2008, també per l’impuls de Trimarco. Fa quatre anys, el cas Verón havia pres estat públic a Argentina perquè una sèrie de televisió l’havia abordat. Però la segona iniciativa no va despertar tant interès dels diputats, tot i les reclamacions de les organitzacions que es dediquen a combatre l’esclavitud sexual i el proxenetisme, com la cooperativa La Alameda.
En una sessió en què van estar presents Trimarco i el governador de Tucumán, José Alperovich, 224 diputats van sancionar la norma i només un es va abstenir. L’oposició va criticar el kirchnerisme pels setze mesos de demora en aprovar-la. La nova llei amplia les condemnes contra l’explotació sexual simple a entre dos i quatre anys de presó i estableix penes de cinc a quinze anys si les víctimes queden embarassades o són menors de divuit anys. Un dels punts clau és que el consentiment de les dones adultes no pot eximir de responsabilitat penal als tractants. Els imputats no podran ser excarcerats que es deixa segueixi el procés d’instrucció judicial.
En el debat del projecte, diputats kirchneristes destacar que a partir de la llei de 2008 les forces de seguretat havien aconseguit rescatar 3975 víctimes de tracta i proxenetisme i havien detingut 1396 acusats. L’advocat de la cooperativa La Alameda, Mario Ganora, ha presentat denúncies per presumpte proxenetisme i narcotràfic contra els amos d’un dels clubs nocturns més famosos del aristocràtic barri de la Recoleta, però mai ha pogut acusar de tràfic perquè, segons ell, la llei que el 2008 la va introduir en el codi penal és difícil d’aplicar. L’Albereda no s’ha cansat de presentar altres denúncies amb nom i cognom dels presumptes caps del negoci de l’explotació sexual a Argentina. Caldrà veure si la nova llei millora les possibilitats dels jutges de combatre-la. El País
Font: La Voz de Rusia
