
Guillena, novembre de 1937. Un dels hiverns més durs del segle XX espanyol s’albira i els feixistes ja no esperen més per segar el roser que des de setmanes abans marceixen en els contraforts de la serra Nord de Sevilla. Són 17 roses, 17 dones amb noms i cognoms, amb una vida, una història i cap delicte a l’esquena. Pateixen l’infern de la tortura. Després les assassinen i llancen a una fossa comuna a la veïna localitat de Gerena, on romanen 75 anys fins que són rescatades de l’oblit per les seves famílies. Ara, aquesta foscor imposada pel terror es dissipa encara més amb l’estrena del documental Guillena 1937: La violència contra les dones com a arma de guerra.
El setembre del 37 van ser capturades 19 dones guilleneras només per ser familiars de republicans. El dia del múltiple assassinat, la més jove tenia poc més de 20 anys i la major ja havia complert 70. Dues d’elles estaven embarassades en el moment en què es va arrabassar a trets la seva existència i, d’altres, van salvar les seves vides per la intermediació, i transcendental influència, d’algun conegut. Difícil considerar víctimes directes del cop d’estat o de la guerra civil en què va desembocar en no prosperar aquest en la major part de la península-la província sevillana va caure ràpid en mans rebels i en molts casos sense enfrontaments bèl · lics de calat-, sinó més aviat d’una cruel repressió que va deixar després de si innombrables crims de lesa humanitat. Havia passat massa temps des d’aquell 26 d’juliol de 1936 a que el poble va ser pres sense trobar resistència per la tropa de la columna Carranza, al comandament de l’ex alcalde de Sevilla, Ramón de Carranza Gómez.
Eulogia Alanís García, Ana María Fernández Ventura, Antonia Ferrer Moreno, Granada Garzón de l’Hera, Granada Hidalgo Garzón, Nativitat Lleó Hidalgo, Rosario León Hidalgo, Manuela Liánez González, Trinidad López Cap, Ramona Manchón Merino, Manuela Méndez Jiménez, Ramona Navarro Ibáñez , Dolores Palacios García, Josefa Peinado López, Tomasa Peinado López, Ramona Puntes Lorenzo i Manuela Sánchez Gandullo. Elles eren, i són, les 17 roses andaluses.
(…)
Font: Eldiario.es








