En ocasió del Dia de la Dona de 2010 i en commemoració del 15 aniversari de la Declaració i Plataforma per a l’Acció sorgida de la Conferència Mundial de la Dona, (organitzada per Nacions Unides a Pequín) i del 30 aniversari de la Convenció de Nacions Unides per a l’eliminació de qualsevol forma de discriminació contra la dona, la Comissió Europea va publicar la Carta de les dones, on des de la seva introducció s’afirma rotundament: «La igualtat entre dones i homes és un dret fonamental, consagrat en l’article 2 del Tractat de la Unió Europea i de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió «, i es comprometen els recursos i instruments necessaris en les polítiques de la Comissió Europea per fer realitat la igualtat entre dones i homes.
La carta fa una crítica radical a la manca d’igualtat que pateixen les dones en la presa de decisions perquè encara no tenen accés a una participació proporcional en els àmbits de poder on aquelles es prenen. Precisament per aquest dèficit, la Comissió, en el punt tercer d’aquesta solemne declaració política, reafirma el seu compromís de: «Cercar una representació més justa de dones i homes en les posicions de poder en la vida pública i en l’economia» i es compromet afirmant: «Utilitzarem els nostres poders incloent les mesures d’incentius de la Unió per promoure una major participació de les dones en llocs de responsabilitat i realitzarem tot tipus d’esforços per millorar l’equilibri de gènere dins de la Comissió».
Des de tan assenyalada data 8 de març de 2010, fins avui, s’han aprovat importants lleis i directives, fins i tot una d’especial transcendència per a l’avanç en la presència de la dona i el necessari equilibri entre dones i homes en els àmbits de poder econòmic , com l’obligació de garantir que per al 2020 almenys el 40% dels llocs directius no executius en les empreses cotitzades en borsa dins de la UE, (i les empreses públiques per 2018) siguin dones.
És decebedor veure les dificultats que expressen els partits polítics europeus a l’hora d’exigir a la Comissió Europea el respecte als criteris de paritat aprovats fa escassament un any per àmplia majoria (459 vots a favor, 148 en contra i 81 abstencions) pel Parlament Europeu. I és vergonyós el comportament de la majoria dels governs que amb les seves propostes evidencien el seu nul compromís amb la causa de la igualtat d’homes i dones malgrat tantes declaracions, normes, directives i juraments.
Seria escandalós que avui, el 2014, la futura Comissió Europea pogués arribar a tenir menor presència de dones perquè si així fos, i la Comissió no avancés decididament cap a la paritat, aquest organisme perdria autoritat i amb ell el conjunt de la Unió Europea, deixant en paper mullat les seves tones d’informes i declaracions sobre la seva aposta per la igualtat, començant pel valor mateix de la solemne Carta de les Dones que tantes expectatives va generar, incloent el seu enunciat: «Un compromís intensificat per la igualtat de dones i homes».
Si al final els fets no corregeixen les notícies que en aquests dies ens informen del reduït nombre de dones que pot acabar tenint la Comissió Europea, aquesta perdrà tota autoritat per exigir al conjunt de la ciutadania que treballi en aconseguir una representació més justa de les dones i un equilibri més racional i intel · ligent entre dones i homes en la vida pública. Perdrà l’autoritat per liderar les necessàries polítiques que aconsegueixin remoure els molts obstacles polítics, socials, econòmics i culturals que encara impedeixen fer efectiva aquesta igualtat en tots els àmbits de la nostra societat, en definitiva, la igualtat en tots els espais d’aquesta pretesa Europa d’els drets.
No hauria de passar inadvertit aquest retrocés i en les xarxes socials haurien de saltar espurnes, exigint un govern europeu que compleixi les promeses i programes de la majoria dels partits polítics europeus, i dels propis compromisos contrets per la Comissió respecte d’un govern europeu més equilibrat entre homes i dones. Per això cal cridar amb força a la Comissió: falten dones!!!
Font: La Nueva Tribuna
