En motiu del 8M vam destacar breument l’estudi Dones i ciència a Barcelona (2021), encarregat per Barcelona Ciència i Universitats, en el qual es posen de manifest les dificultats que tenen les investigadores per consolidar i mantenir les seves carreres a l’àmbit de la recerca. A més dels factors que vam resumir, l’estudi aprofundeix en els mecanismes, pràctiques quotidianes i relacions que expliquen o perpetuen aquesta situació d’iniquitat, analitzant també els diferents espais on poden donar-se.
La trajectòria de les dones investigadores es dona en el marc d’un context científic que, a més d’estar basat en unes lògiques de treball i relacionals concretes, no s’escapa del context social i cultural general. Per tant, està estretament vinculat amb els mandats de gènere que regeixen la nostra societat encara avui en dia. Per entendre la relació entre el model de funcionament de l’àmbit científic i els mandats de gènere, l’informe identifica alguns dels aspectes clau en els que es materialitzen aquestes lògiques a l’hora de frenar la carrera de les científiques:
- El caràcter ininterromput de la carrera investigadora
La carrera investigadora s’inicia a l’etapa predoctoral. L’accés a una trajectòria de llarg recorregut passa per anar ascendint de categoria professional, així com de posicionament i reconeixement en el sector. Per tant, d’una banda implica escalar professionalment des de categories júnior a sènior; de l’altra, implica la necessitat d’un cert nivell de reconeixement atorgat pel món científic. Això requereix un compromís constant i incondicional amb la recerca; reclama total dedicació per la investigació. Es concep la carrera de recerca com un trajecte ininterromput que no entén d’horaris ni d’etapes vitals. És necessari parlar de la intersecció entre aquesta lògica i les tasques de cura, especialment la maternitat. La carrera acadèmica no s’atura un cop acabat l’horari laboral, ni durant els períodes de baixa, excedències, ni vacances, ja que aturar-se vol dir alentir-se a l’hora d’aconseguir els mèrits requerits per ascendir.
- Cultura acadèmica masculinitzada
L’estudi va identificar una sèrie de certes formes de fer, concepcions sobre com funciona l’àmbit de la recerca, que constitueixen tot un conjunt de valors, normes o disposicions relativament esteses i que es filtren en cadascun dels espais que son propis de l’àmbit de la recerca. A aquest fenomen l’ha anomenat com «cultura acadèmica» o «dispositiu acadèmic» masculinitzat.
En un context d’un comitè, on hi hagi un cert número de gent molt agressiva, la forma de negociar o de posar les coses sobre la taula, jo crec que per elles o per un cert tipus de dona amb un tarannà més negociador o més de pacte, pot suposar un problema.
Cita d’una de les entrevistes de l’estudi
- Materialització dels estereotips de gènere
L’àmbit científic també forma part d’una societat caracteritzada per una divisió de gènere que regula l’organització social. Això se sosté degut als estereotips de gènere, que determinen quines tasques, espais i actituds s’atribueixen a les dones i quines altres als homes. Aquests estereotips afecten a les investigadores de la següent manera:
-
- Assignació de tasques logístiques i organitzatives; de caire visual o estètic; o de tipus més rutinari i repetitiu que queden invisibilitzades i no repercuteixen ni en gratitud ni en forma de mèrits
- La concepció social de que les dones tenen més dificultats per tenir una actitud forta, de seguretat i certesa, comporta una inseguretat interioritzada
- Les àrees vinculades a les humanitats, ciències socials o de la salut tenen un major percentatge de dones respecte a les àrees tecnològiques
- Xarxa d’aliances
Tot i que poc a poc va canviant, el context científic ha estat ocupat històricament per homes de manera majoritària. Com a conseqüència, encara s’arrossega un sistema de suport i aliances format per aquelles persones que responen als valors, actituds, estils de comunicar i de fer coherents amb la masculinitat tradicional. Aquesta xarxa s’ha anomenat old-boys network és una xarxa de contactes, teixida de forma informal, de l’entorn de recerca. Son relacions establertes en espais de lleure i de trobades extralaborals, però que acaben incidint en la carrera d’investigació.
L’estudi també analitza les mesures per pal·liar les desigualtats que s’han aplicat fins ara i valora les que s’han fet al respecte de la maternitat; les accions de discriminació positiva; la visibilització de referents; i els protocols contra l’assetjament. Les científiques entrevistades valoren tant positivament com negativament les mesures, ja que son necessàries, però no sempre s’han aplicat efectivament o han estat usades per incidir en la seva reputació.
Quan el director de la institució va justificar perquè jo era vicedirectora de recerca, que per mèrits ho podia ser sobradament, va dir: ja sabeu que hem d’incorporar dones a l’equip de direcció. Les cares dels companys va ser un poema i, no només van ser un poema, sinó que després m’ho venien a dir, no?
Finalment, l’estudi ofereix un decàleg de recomanacions per orientar futures mesures o polítiques públiques vers a la igualtat de gènere a l’àmbit científic.
