En una situació com l’actual, en què es planteja quin ha de ser el nou model productiu que ens ha de permetre avançar cap a un desenvolupament sostenible i de cohesió social, és de cabdal importància tenir en compte quins són els recursos amb els quals comptem i les possibilitats que aquests ens ofereixen. Es parla d’innovació, coneixement, creativitat, xarxes socials, formació, etc., però és imprescindible veure, a la pràctica, com s’utilitzen i interactuen aquests conceptes.
En aquest context, on tot sembla indicar el paper clau que jugarà el capital humà i social, és impensable no aprofitar tot el talent que tenim. Això vol dir el talent d’homes i dones en igualtat d’oportunitats, perquè és una realitat clarament manifesta que en aquests moments tenim la població femenina més formada i capacitada de tota la història, fins i tot amb percentatges superiors als dels homes.
Desaprofitar aquest talent com a conseqüència de la reproducció i pervivència d’estereotips de gènere i a la impossibilitat de trencar el sostre de vidre que impedeix que les dones accedeixin a llocs de responsabilitat i de presa de decisió, vol dir no tenir en compte i desaprofitar econòmicament tot el coneixement, expertesa i competències acumulades per part de la meitat de la població.
Per avançar en aquesta direcció és imprescindible avançar cap a una nova organització del temps de treball que permeti garantir les mateixes oportunitats i posicions en els diferents tipus d’organitzacions a dones i homes. Totes les dades ens mostren que els canvis en les estructures temporals faciliten i possibiliten la igualtat d’oportunitats i aporten, al mateix temps, beneficis empresarials.
Uns sistemes de gestió del temps que permetin a les persones treballadores compatibilitzar les seves carreres professionals amb la vida personal millora el clima laboral, la motivació i el compromís amb l’empresa, al mateix temps que redueix l’absentisme laboral i l’accidentalitat. Es tracta d’un canvi de valors i de cultura que també ha d’impregnar la mentalitat empresarial perquè la igualtat d’oportunitats no només aporta millores en la qualitat de vida de les persones, sinó també en la productivitat i la competitivitat de les empreses.
