De vegades caiem de la «parra» (amb perdó pel castellanisme) i ens n’adonem en coses molt senzilles que hi ha encara molt de camí a recòrrer en la visibilització de les dones i la igualtat d’oportunitats. De fet, ahir, en un sopar de Dones en Xarxa a Tarragona em vaig assabentar d’una d’aquestes pràctiques que trobem normals i que, malgrat correspondre a un àmbit molt concret, és un exemple clar que tenim mirada estrictament masculina en moltíssimes coses.
M’ho vam explicar la Rosa i la Mónica, de l’Associació La Tintoreria. La Mónica va escriure un post fa mesos que es deia Qui és Qui on preguntava.
Llegiu la llista següent:
– Walker, L
– Rohlfs, I
– Pujal, M
– Nash, M
– Bock, G
– Artazcoz, L
I demanva l’exercici de sabe qui són…. I si eren homes o dones…. I curiosament, en primera instància, gairebé tothom pensa que són homes.
Són els criteris de cites bibliogràfiques que s’utilizen habitualment, on desapareixen els noms de pila i per tant qui surt més perjudicat són les dones, perquè llavors sembla que tot el coneixement generat sigui cosa majoritàriament d’homes.
Jo ahir vaig propossar fer un moviment per canviar aquesta pràctica. En vam estar parlant. Elles, des de la Tintoreria, ja s’han començat a moure, però potser hauríem de començar a fer pedagogia del tema entre tots.
Petits canvis, grans avenços!
Per cert, felicitats a Dones en Xarxa per la feina que estan fent. El sopar d’ahir, que va complementar presencialment les relacions virtuals, va ser un gran èxit i vaig conèixer dones amb moltes coses a dir i a explicar.
