A més, en termes qualitatius la desigualtat laboral s’eixampla, ja que les dones acumulen més contractació parcial, més temporalitat i una flagrant discriminació salarial. A Catalunya, l’any 2008, el risc de caure en la pobresa era per a les dones d’un 18%, i per als homes d’un 15% (després de les transferències socials). Per tant, si bé la crisi perjudica els sectors ocupats majoritàriament per homes, la realitat és que el mercat laboral perjudica fortament les dones.
El nostre país es troba a la cua d’Europa pel que fa a despesa pública en serveis de benestar, és especialment visible la insuficient inversió en personal dedicat a la cura de les persones. Són les famílies, i en la majoria dels casos les dones, qui supleixen aquests dèficit.
Ara tenim l’oportunitat d’avançar cap a una economia més eficient, econòmica i ecològicament, i inclusiva socialment. Les empreses mediambientals i l’economia reconvertida del futur no poden reproduir la desigualtat de gènere de l’actual economia productiva. En cas contrari, l’economia verda exclourà les dones tal i com ja està passant avui dia.
Per això defensem un nou model econòmic que no exclogui les dones. Una proposta que implica que cal incloure com a objectiu estratègic la feminització de nous llocs de treball. I ens cal potenciar la presència de dones en la formació especialitzada i establir una política de quotes reservades a la formació que combatin la segregació horitzontal (quotes femenines en sectors masculinitzats i a l’inrevés).
També ens cal potenciar l’auto-ocupació femenina en les polítiques de promoció econòmica mitjançant micro-crèdits per a dones emprenedores que potenciïn els sectors ambientals.
Fem una crida a la resta administracions públiques perquè garanteixin condicions laborals i salarials dignes de les persones dedicades a la cura, que facin aflorar l’economia submergida que manté moltes dones sota el llindar de la pobresa, sense drets laborals, i fora dels circuits de l’Estat del Benestar,així com ampliar l’oferta formativa d’aquest sector.
I considerem fonamental també, incorporar en el Plans de Mobilitat Local la perspectiva de gènere a partit d’un canvi en les infraestructures per a una mobilitat sostenible i quotidiana que tingui en compte les necessitats de mobilitat de les dones.
