Hannah Collins (Londres, 1956) es va comprometre fa temps amb un art que mimés igual la poesia i la política. El seu art, bell i melangiós, està compromès amb el desarrelament del món contemporani i evoca la fragilitat, la fugacitat i la solitud de la vida moderna. Una solitud massa sovint oblidada, encoberta, menyspreada. Collins, una artista que als anys vuitanta va triar Barcelona per viure-hi i treballar-hi, exposa a partir d’avui a Caixafòrum les seves fotografies, a escala monumental, i les seves pel·lícules, en què ressegueix vides i contextos perifèrics: la comunitat gitana del barri de la Mina, els immigrants que busquen una sortida a la seva pobresa a les grans ciutats europees i les famílies amb pocs mitjans que sobreviuen en la desgastada Rússia postsoviètica.
Fins el 24 d’agost
Lloc: Caixa Fòrum
