Una mica més d’una desena de curts es van projectar a l’espai Bonnemaison dins del cicle de la 20 mostra internacional de films de dones de Barcelona, la secció de curts en femení, Curtmetratges de realitzadores de l’Estat espanyol elaborat per TRAMA (Coordinadora de mostres i festivals de cinema, vídeo i multimèdia realitzat per dones). Aquesta iniciativa va sorgir el 2002 i té per objectiu l’exhibició i difusió de les produccions de curtmetratges realitzats per dones a l’Estat Espanyol.
Deu curts, doncs que projecten una mirada de dona, sovint més que femenina sobre diversos aspectes de la vida, així en diferents proporcions es poden veure diferents intensitats de denúncia sobre la situació de les dones. Així, molt efectista però amb classe, l’obra d’Olatz Arroyo (Espanya, 2011), Solo sé que no se nada. Un quart d’hora de consciència in crescendo de Sofia, una mestressa de casa que es posa en contacte amb la filosofia fins al punt que de manera natural arriba al moll de l’ós de la majoria de la situació de les dones: Rousseau i la seva idea de perpètua inutilitat de les dones.
Una veritable crida a l’empoderament i la significació de les dones en el món, Heroínas, tres minuts de Cristina Trenas, en el que els ràpids moviments de càmera, l’agilitat i la capacitat de conclusió, ens proposa un recorregut sense gairebé ni adonar-nos de les dones pel continent asiàtic, el curt més curt (3 min) aprofita la brevetat per donar a conèixer una visió neta, directa, gairebé naïf, i, precisament per això, molt intensa, directa.
Roser Aguilar en la seva obra passa tangencialment sobre la distribució de tasques de la llar, tot i que no és el tema central ni de lluny en la presentació d’Ahora no puedo
Aquests curts formen part de la programació de la 20 mostra internacional de films de dones de Barcelona, un festival destinat a potenciar el talent femení al cinema
