La periodista i escriptora Margarita Barbachano presenta la seva obra més recent, editada per Mira, ‘Dones en l’edat invisible’, el dijous, 31 de maig, a les 19.00 hores, al madrileny Cafè Libertad 8, situat al carrer del mateix nom i de la mà de l’escriptor José Luis Gràcia Mosteo, amb la intervenció sorpresa de dues actrius que dramatitzaran uns fragments del llibre davant del públic.
Per l’escriptora, és molt important presentar aquest llibre a Madrid «perquè en no tenir darrere a una gran editorial és com si no existís i les meves dones seguiran sent invisibles». Per això, «cal que hi hagi un focus que li projecti una mica de llum».
Amb aquest llibre, l’autora ha volgut retre un homenatge a les dones de mitjana edat que passen, generalment, desapercebudes. «Són dones anònimes que poblen els nostres carrers, però que resulten invisibles per la majoria», ha preat l’autora aragonesa.
Margarita Barbachano ha explicat que el seu llibre tracta del pas del temps. «Parlo de dones que no són joves ni són velles. És una edat difícil, com una segona adolescència, on tot canvia, i es produeix una revolució hormonal i física. A les dones se les va retirant del mercat laboral, del mercat social, del mercat competitiu i del mercat sexual, encara que estiguin en plenes facultats d’intel · ligència, salut, energia i activitat. És una pena, però és la realitat que gira al nostre voltant «.
L’autora matisa que per escriure aquest llibre s’ha fixat en dones normals i corrents. «De les que em trobo cada dia a l’autobús o al metro». «Lògicament no m’interessen les excepcions com Angela Merkel, Hilary Clinton o la Duquessa d’Alba, per posar exemples de tots coneguts».
DOTZE RELATS
Dones en l’edat invisible són dotze relats de ficció protagonitzats per dones en diferents situacions de la vida. A les seves pàgines s’aborda des de la sexualitat, la jubilació, la desocupació, les relacions amb els fills, l’experiència de ser àvies, la malaltia, els canvis físics, el matrimoni i els seus desencontres, el poder o la soledat.
«M’imagino a aquest tipus de dones silencioses, que segurament amaguen una gran càrrega, i es va acudir escriure sobre elles», explica l’autora. A través de les seves pàgines es desmunten molts mites com l’amor romàntic, el matrimoni per a tota la vida, els encants de la jubilació o la política entesa com a servei a la comunitat.
En aquest llibre conviuen les paraules amb les imatges en perfecta harmonia. Dotze fotògrafes han posat imatges a les històries narrades i obren cada capítol. Les fotògrafes són Pilar Albajar, Paulina Aleshkina, Cecilia Cases, Cecilia de Val, Virgínia Espanya, Margarita García Buñuel, Rosane Marinho, Delia Maza, Vicky Mendiz, Peyrotau & Sediles, Luisa Roig i Olga Vallejo, a més de la portada de l’artista portuguesa Helena Almeida.
Barbachano diu sentir-se molt ben acompanyada i ha comentat que a cada fotògrafa li donava únicament el títol del relat «i cadascuna feia la fotografia que li inspirava aquest concepte. A totes els va encantar la idea i ha estat un luxe comptar amb el seu art i la seva complicitat.
Font: Europa Press
