1. Què és Mujeres que crean?
Mujeres que crean és un recorregut per vint-i-cinc mirades a la vida, a través de vint-i-cinc dones d’entre 20 i 90 anys, totes elles de professions vinculades al món de l’art, la cultura, la ciència o l’esport: cultura en el seu concepte més ampli. Elles són: Laura Agustí, Susana Salvador, Cecilia Gañán de Molina, Sonia Ezquerra, Mariona Omedes, Bárbara Aurell, Anna Monjo, Clara Payás, Rosa Montero, Elena Rey, Mara Saiz, May Gañán, Amanda Terés, Paula Ortiz, Rosa Regàs, Carme Ruscalleda, Pepita Pardell, Aitana Sanchez-Gijón, Carmen Alborch, Margarita Salas, Andrea Motis, Carme Portaceli, Araceli Segarra, Emma Roca y Silvia Marquez.
Mujeres que crean mostra a través d’elles la presència, la mirada i el paper de la dona en la seva construcció social. Posa el focus precisament en les dones que hi ha davant d’aquelles expressions creatives en la seva accepció més àmplia. Mujeres que crean són escriptores, fotògrafes, bailaores, dissenyadores, científiques, esportistes, músiques, cineastes, xefs, realitzadores, il·lustradores, periodistes…
Són entrevistes i fotografies a dones que creuen en allò que fan. Que van creure que podien i devien fer-ho. I que fent-ho han creat i creen art, coneixement, criteri, consciència, model, referent, camí, precedent… I sobretot i com a suma de tot això: cultura i valor social.
2. D’on neix Mujeres que crean?
Neix i creix des de l’admiració. En els últims anys m’he dedicat més profundament a la meva faceta creativa, com a escriptora, fotògrafa i gestora cultural, i tinc l’oportunitat d’entrar en contacte amb molts artistes i autors, amb la casualitat de què en molts casos són dones. Puc començar a conèixer no solament la seva obra sinó també alguns cops el seu recorregut personal fins a arribar aquí i em fascina la seva tenacitat i passió, i em meravella descobrir que alhora són molt polifacètiques. A poc a poc indago més en aquesta idea, que quasi es torna un tret en totes elles i reflexiono sobre en quina mesura pot això afectar i condicionar la manera com mostren o expressen la seva feina. I com aquesta impacta alhora socialment.
Decideixo que he de fer visibilitat del paper de la dona en la construcció social… i la idea comença a prendre forma al meu cap fins a reunir un elenc de dones que destaquen pel seu talent, impacte i trajectòria, sensibilitat i assertivitat, personalitat, obra i exemple. I per la capacitat de conjugar tot allò amb una actitud pròpia.
3. Per què és important que les dones creïn?
Allò important és que les persones creguin en allò que fan. Això es tradueix quasi amb total seguretat en èxit. Creure fermament en alguna cosa t’ajuda a donar-li forma, a fer-ho real, possible, a crear-ho. Creure és quasi el primer acte creatiu, i requereix tant talent com treball, perseverança i passió.
No se m’acut major demostració d’aquesta certesa que l’exemple de qualsevol d’aquestes vint-i-cinc dones. Aquí elles em brinden amb la seva complicitat, prestant-se com ambaixadores de tantes altres.
4. Creus que la idea de talent creatiu, en l’imaginari masclista en què vivim, generalment s’associa als homes? Per què ho creus i quines implicacions té això en les dones?
Més aviat diria que l’exposició i reafirmació del talent es mou en escenaris maculins. I que fins ara aquest ha sigut l’únic codi possible. És necessari «desmasculinitzar» els lideratges, en tots els seus espais i nivells, per tal que altres formes de fer tinguin cabuda. En la direcció d’una empresa, en la gestió pública, en la expressió artística o en la creació d’una família. Es necessita talent per gestionar qualsevol d’ells. I el talent no és propietat de cap gènere, és un preciós potencial humà.
5. Les vint-i-cinc dones del projecte tenen professions i edats diferents. ¿Què ha aportat la transversalitat al teu projecte?
Per a mi era tan important com necessari poder mostrar dones de totes les edats. Em semblava una foto més justa, més real. El fet que algunes d’elles tinguin una trajectòria més consolidada, altres estiguin començant a forjar-se una carrera o algunes siguin molt conegudes i altres no tant, no és més que l’atzar que millor exemplifica la realitat. Indistintament de l’indiscutible talent que totes elles tenen i demostren a les seves en les seves disciplines. M’agrada la idea que unes siguin tractores d’altres.
6. Per finalitzar, què li diries a una dona que vol dedicar-se a la seva vocació?
Que cregui, que ho pot fer, que ho deu fer, que ho sabrà fer, que ho podrà fer. Que cregui i creï.
