Dones importants dels Països Catalans
Eumo ha publicat ‘Catalanes del segle XX’, dins la col·lecció Capsa de Pandora. El volum, dirigit per Pilar Godayol, presenta una relació, per àmbits professionals (cultura, idees, ciència…), de les catalanes més destacades del segle XX, nascudes abans del 1950. Comenta Godayol que el volum té el propòsit d’establir un estat de la qüestió del segle XX i obrir camí en la història biogràfica femenina en llengua catalana.
Al llibre, hi apareixen noms com Margarida Xirgu, Montserrat Carulla, Núria Espert, Aurora Díaz-Plaja, Maria Aurèlia Capmany, Leonora Milà, Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Anna Maria Martínez Sagi, Elena Blume, Lola Anglada, Mercè Llimona, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha, Francesca Bonnemaison, Dolors Montcerdà, Carme Serrallonga, Maria Barbal, Anna Murià, Irene Polo, Maria Girona, Amèlia Riera, Montserrat Abelló, Clementina Arderiu, Maria Mercè Marçal, Frederica Montseny… fins a dues-centes vint done: actrius, bibliotecàries, científiques, compositores, intèrprets, mestres, narradores, dramaturgues, esportistes, il·lustradores i ceramistes, polítiques, periodistes, escultores i pintores, poetesses, i traductores.
Els capítols han estat escrits per Eva Espasa, Montserrat Comas, Teresa Júlio, Clara Sanmartí, Antoni Tort, Francesca Bartrina, Gemma Redorta, Carme Sanmartí, Montse Martín, Lluïsa Cotoner, Joan Solà i Pilar Godayol.
El contingut del volum parteix del grup de recerca Estudis de Gènere: Dona i Societat de la Universitat de Vic, que des del 2002 fa un buidatge biogràfic d’aquestes dones. Actualment conté més de tres mil entrades.
Pilar Godayol, en la presentació del llibre, n’explica els propòsits: ‘El segle XX ha estat un segle en què les dones catalanes han sofert molts canvis i contradiccions, des d’aconseguir el dret de vot fins a incorporar-se plenament en el mercat laboral, passant per la difícil compatibilització de la jornada de treball amb la labor que sempre han assumit de la cura de les criatures i de la gent gran. Un segle que no les ha ‘marcit’, perquè són supervivents, però que les ha invisibilitzat. És ínfim el percentatge de dones de totes les especialitats que apareixen en els diccionaris, les enciclopèdies, els llibres de text o els llibres d’història de l’art, la ciència, l’esport, la filosofia, la literatura, el teatre… (…) Cal, doncs, començar una labor de recuperació de la memòria femenina, rescatar de l’oblit les nostres àvies, les nostres mares i les nostres germanes, per tal de construir una genealogia femenina en català (no una genealogia de la malentesa cultura patriarcal que inclogui algunes dones adoptades) i, d’aquesta manera, visibilitzar la història de les dones als Països Catalans’.
Font: VilaWeb
