«Com a reconeixement a la seva trajectòria com a articulista i la seva tasca divulgadora en temes històrics i d’actualitat, així com pel seu compromís amb el periodisme lliure», Antonina Rodrigo va recollir el premi de nom «Seco de Lucena» que concedeix el Col.legi de Periodistes de la seva ciutat natal.
L’autora, nascuda a l’Albaicín, el 4 de febrer de 1935, ha escrit una trentena de llibres, a més de nombrosíssims articles i reportatges en diaris i revistes (entre altres VINDICACIÓN FEMINISTA, dirigida per Carmen Alcalde).
L’escriptora resideix, des dels anys 70, a Barcelona, i s’ha destacat per la seva habitual defensa dels drets de les dones, i per investigar i escriure sobre figures femenines poc conegudes i per tant ignorades per la història.
Antonina Rodrigo ha conreat tots els gèneres. I és una obrera infatigable de la investigació, allotjada en un cos de fada, bella, elegant i dolç.
Diu d’ella la periodista Laura Nieto Roque, al Diari de l’Associació de Premsa, amb motiu de la concessió del premi: «Les seves investigacions sobre dones són exhaustives, minucioses, detallistes, plenes de rigor, però, a més, tot el seu treball està impregnat d’una enorme qualitat literària, per la qual cosa la seva lectura resulta apassionada i enriquidora».
«Antonina Rodrigo va ser investigadora i escriptora en un món i en un temps d’homes. Les dones estaven condemnades a no accedir a la formació, a no mostrar públicament el seu treball, a no ser visibles. Però ella va desafiar a la societat. El seu compromís amb una premsa lliure l’anava reafirmant com a una professional que va fer del seu ofici una bandera a favor de la llibertat i la justícia i que la va convertir en una icona de la lluita per la dona».
«L’obra d’Antonina Rodrigo constitueix un dels màxims exponents de la literatura feminista a Espanya. Tots els llibres respiren feminisme, encara que ella sempre ha estat una dona moderada en els seus plantejaments, però no per això menys lluitadora i reivindicativa. Algun dia haurà de ser reconeguda com l’escriptora i investigadora que va permetre reconstruir l’aportació de les dones andaluses i espanyoles a la nostra història més recent».
Mariana Pineda. Heroïna per la Llibertat és la primera obra que escriu i l’única que existeix sobre aquesta dona. Després van arribar altres dones: Frederica Montseny, Maria Lajárrega, Margarida Xirgu, Amparo Poch (mèdica anarquista) o les semblances de dones granadines, que descobreix a dones que van fer la història real, dones represaliades, cultivades, professionals, exiliades, o anònimes (com les esposes, companyes o filles dels maquis, com Leonor Martín Pajares i María Garrido Martín, dona i filla del guerriller Juan Garrido, «Olla Freda»), dones silenciades …
«Gràcies a ella hem conegut a 22 dones que es van veure obligades a sortir del nostre país després de la guerra civil, i a les quals Antonina Rodrigo va recordar al seu llibre DONA I EXILI, 1939. La seva prosa ens ha descobert a Maria Zambrano, la llibertària Sara Berenguer (gran amiga seva, que va morir a França l’any passat), Zenobia Camprubí, Ana Maria Dalí, o Ana Ruiz (la mare dels germans Machado). És una pionera en la igualtat de gènere i un exemple en la seva defensa dels valors universals».
Diu Laura Nieto Roque, «les dones periodistes que treballem en el segle XXI tenim moltes coses que aprendre d’ella: la seva il·lusió, el seu entusiasme, la seva dedicació, la seva infatigable manera de treballar, les claus feministes que introdueix en tots els seus textos, també en els dedicats als homes». Rodrigo és també especialista en García Lorca, Dalí, Machado, el Dr Josep Trueta…
EL COL.LEGI DE PERIODISTES DE GRANADA li ha atorgat el premi de nom «Seco de Lucena». El premi a la seva trajectòria professional li va ser concedit per unanimitat. Cal destacar que el Col.legi de Periodistes d’aquesta ciutat està a punt de celebrar el seu centenari, i que Antonina Rodrigo és la primera dona a la qual se li concedeix un premi, el que va esmentar la historiadora/escriptora en el seu discurs d’agraïment, reivindicant que cada any es triï de manera igualitària, és a dir, com a mínim similar proporció d’homes i dones, ja que no és que a elles els falti qualificació ni mèrits, sinó que continua discriminant les dones, també en la seva professió.
L’acte de lliurament del premi, el dia que se celebra la festivitat del patró, Sant Francesc de Sales, amb diversos actes institucionals i socials, es va produir a la seu de l’Associació de la Premsa de Granada (APGR). Allà no van faltar personatges de la cultura de la ciutat (escriptors, periodistes, escultors, músics, directors de cinema…).
EL PREMI MARIA ZAMBRANO, que concedeix la Junta d’Andalusia, es tracta d’un important reconeixement a la tasca investigadora de la historiadora i escriptora. El Jurat va dir que li concedia el premi per la seva extensa obra d’investigació, coherent amb el testimoni de la seva pròpia vida i la seva independència intel·lectual. Per ser pionera a rescatar les dones del silenci, tant a Espanya com a Europa i Amèrica.
El premi comporta una xifra, és a dir, es tracta d’un premi amb contingut econòmic. Antonina (dona anarquista i feminista) que sempre s’ha definit com una «escriptora pobra» podrà cobrar una xifra de diners que li permetrà seguir investigant, viatjant, per seguir gaudint amb les seves publicacions i traient a les dones del silenci.
