L’escriptora barcelonina Laura Freixas recupera relats d’altres escriptores a Cuentos de amigas (Anagrama) un llibre que recull textos de Carmen Martín Gaite, Esther Tusquets, Soledad Puértolas i Lucía Etxebarría, entre d’altres. Freixas reivindica al començament del llibre el paper de les dones escriptores a la literatura en un pròleg que, segons el seu editor, Jorge Herralde, és « un manifest convincent com un teorema «.
Freixas ha reconegut l’existència de la «literatura femenina«, però no «sobre dones ni per a dones«, i ha lamentat com d'»injust» és que quan els protagonistes són homes es parli de literatura «sense adjectius«, mentre que si són dones és «literatura femenina«.
Per recuperar la validesa de la literatura escrita per dones es narra «la relació directa entre les dones«. «El més característic és la simbiosi, aquesta confusió d’identitats que fa que les relacions puguin ser molt intenses, però també molt perilloses«, ha explicat.
Un dels propòsits d’aquest llibre és cobrir «l’angle cec» que existeix en la literatura, que segons l’escriptora «no presenta les dones fora de les seves relacions amb els homes«. L’autora ha justificat la seva decisió d’incloure només veus femenines per la importància que té l’experiència pròpia a l’hora d’escriure.
«És veritat que un escriptor pot imaginar i escriure sobre l’embaràs però en 5.000 anys d’història no conec un sol exemple«, ha afirmat Freixas, que també ha lamentat la discriminació a la qual estan sotmeses les escriptores a les instàncies «de prestigi«.
«Les escriptores estan gairebé absents dels manuals d’estudi, dels col·legis, de la Reial Acadèmia i dels premis nacionals«, a més de constituir només el 20% dels autors. «Cal exigir que la Llei d’Igualtat s’apliqui també a la cultura«, ha reivindicat Freixas, que a més ha proposat tres dones per entrar a la Reial Acadèmia: Cristina Peri Rossi, Soledad Puértolas i Esther Tusquets.
Fruit del convenciment i de l’activisme, l’escriptora ha posat en marxa l’associació ‘Clàssiques i modernes. Associació per a la igualtat de gènere en la cultura’, un projecte que pretén combatre el masclisme en tres fronts, «mediàtic, polític i acadèmic«.
L’escriptora ha reconegut, tot i això, que la literatura «no és una ciència exacta» i que la qualitat és «opinable«, tot i que ha lamentat que sigui aquí on se situïn els prejudicis que qualifiquen «tot el que és femení com a particular i no pertanyent a la literatura universal«. Freixas ha assenyalat a més que «ficar-se amb els homes no surt gratis» i que la crítica és «molt misògina«.
Freixas (Barcelona, 1958) és autora de llibres de ‘El asesino de la muñeca’ (1988) i ‘Cuentos a los cuarenta’ (2001). Però l’èxit li va arribar el 1996, com a coordinadora i prologuista de la col·lecció de relats ‘Madres e hijas’ (Anagrama), que ja porta 14 edicions.
