Una dona darrere de la camera. Aquesta és el tret diferencial que té, segons la seva directora, Mercè Coll, la 17ª edició de la Mostra Internacional de Films de Dones que arriba a la ciutat amb 50 projeccions, més d’una desena en estrena, de l’11 al 21 de juny.
Es tracta d’un festival que es consolida amb la voluntat de difondre la producció, cada cop més arriscada, que les dones fan qüestionant-se els propis mitjans i aprofitant els nous espais del llenguatge cinematogràfic.
La mostra, que es desenvoluparà en tres espais de la ciutat –Filmoteca, Espai Francesca Bonnemaison, CCCB i Casa Àsia– s’inaugurarà amb La caixa de Pandora de la directora Yesim Ustaoglu.
Tan per a dones com per a homes, les pel.lícules del festival parlen de temes que si bé de vegades estan més relacionats amb les preocupacions femenines, en d’altres casos abracen temàtiques universals.
Malgrat que les produccions són tan diverses com són les motivacions de cada directora, la reflexió entorn a la memòria i el seu caràcter constructor tindrà en aquesta edició un paper central amb el film Nedar de Carla Subirana, un record familiar al voltant de la figura de l’avi, i Plan Rosebud de Maria Ruido, un anàlisi de les polítiques de memòria sobre la transició espanyola.
A nivell de projeccions, dos de les seccions més potents seran ‘Ficcions’ i ‘Documentals’. Mentre la primera té com a plat fort Home, el primer llarg de la realitzadora Ursula Meier sobre com l’arribada de la urbanitat modifica el pati de casa, la segona presenta les 10 millors novetats d’enguany en el panorama internacional.
Algunes d’aquestes són per exemple A examined life de Slavoj Zizek que transcorre en una deixalleria o Butler sobre les polítiques relacionades amb tot allò corpori.
En el marc de la secció ‘Clàssiques’, la mostra recuperarà a aquelles cineastes imprescindibles en l’univers cinematogràfic femení com són Ulrike Ottinger amb El bagul de núvia coreà, Naomi Kawase amb Set nits o una de les homenatjades d’enguany, Agnès Varda.
D’aquesta directora, es presentarà el seu darrer treball, Les platges d’Agnès, un balanç autobiogràfic de la marca que han deixat les platges al llarg dels seus 81 anys de vida. Un autoretrat amb regust de sorra i aigua salada.
D’altra banda, Marie Menken, la cineasta de l’avantguarda novaiorquesa de mitjans segle XX que va inspirar artistes com Andy Warhol, rebrà també el seu homenatge amb una selecció dels seus curts i un documental sobre la seva vida, Notes on Marie Menken.
Angela Ricci Lucchi i Yervant Gianikian, una de les parelles de creadores més importants del cinema documental, tindran també la seva secció especial en la qual presentaran personalment els seus treballs Ghiro Ghiro Tondo i Archivi italiani: il fiore della razza.
Perquè, com bé assegura la seva directora, ‘no té res d’inútil parlar del sexe dels àngels’, la mostra inaugura enguany aquesta nova secció amb pel.lícules com Els fabricants d’àngels o Seràs un home, filla meva que ens convidaran a reflexionar sense prejudicis sobre les diferents identitats sexuals dels individus.
Vincular dones i pedagogia és també des de fa quatre anys una finalitat de la mostra que va incorporar per aquest motiu la secció ‘Subtrames. Pedagogies radicals, polítiques i narratives de gènere’. En aquesta, projeccions com Adolescència o Cròniques a la ciutat, pensaran en les imatges en moviment com a eines polítiques en els processos educatius.
Font: Barcelona Canal Cultura
