Ausiàs March, que molts vam aprendre a estimar amb les magistrals interpretacions de Raimon, és un dels poetes europeus més rellevants de la seva època i, malgrat els segles transcorreguts, una de les fites més altes de la poesia catalana, com Dante Alighieri ho és per a l’italià.
Ara la professora Marion Coderch acaba de publicar a la Institució Alfons el Magnànim l’esplèndid treball Ausiàs March, les dones i l’amor, fruit de la seva tesi doctoral presentada a la Universitat de Durham.
L’obra parteix, d’una banda, de l’estudi de 363 cançons de 33 trobadors dels segles XII i XIII, i, de l’altra, de 337 poemes de 23 poetes catalans i valencians dels segles XIV i XV, és a dir, en conjunt, 700 textos escrits al llarg de 350 anys.
Coderch hi examina l’evolució de l’ideal d’amor cortès sorgit al segle XII, on l’amant canta l’amor d’una dama, una dona casada que pertany a un nivell social superior, amb el propòsit d’incorporar-se al seu cercle de relacions.
La professora Coderch aprofundeix en l’anàlisi de la visió de la dona que ens ofereix aquesta poesia amorosa i ens ajuda a comprendre millor l’alternança, que als ulls contemporanis pot resultar sorprenent, de l’elogi més encès amb la crítica més feridora dels anomenats maldits, que no té pas només a veure amb la resposta més o menys favorable que la dama donava a les pretensions del trobador, sinó que reflectia una actitud general considerablement misògina de la societat medieval.
En aquest context, Ausiàs March s’allunya del model lingüístic d’imitació provençal per construir una llengua poètica més íntimament lligada al català de la València del segle XV. Ara bé, l’aspecte essencial que caracteritza l’obra de March és la intel·lectualització de la poesia amorosa, on l’amor esdevé personatge i protagonista, per damunt de la figura humana concreta.
Coderch es refereix a la voluntat de March d’«inaugurar una nova estètica, definida per la necessitat d’expressar i il·lustrar conceptes abstractes més propers a la filosofia escolàstica que a l’ètica cortesa tradicional». Sovint la poesia transcendeix el seu temps i es converteix en universal quan enriqueix l’emoció amb el pensament, a la manera de March.
