Des que l’11 de setembre del 1997 Adolfo Marsillach va obrir la Sala Gran amb L’auca del senyor Esteve, mai cap producció l’havia dirigida una dona. El director artístic Sergi Belbel ha trencat amb aquesta sospitosa estadística per partida doble. Sílvia Munt presentarà la comèdia àcida de Yasmina Reza Una comèdia espanyola i Carme Portaceli farà una revisió de L’auca del senyor Esteve. Una altra novetat: serà el primer cop que el TNC revisitarà un text estrenat. Ahir es va presentar la temporada del teatre públic de les Glòries, que avança el calendari per reposar el Non Solum, de Sergi López, però que tindrà dues produccions menys que l’any passat i un nombre sensiblement menor de funcions (vorejarà les cinc-centes sessions).
Ahir hi va haver dos aplaudiments espontanis durant la roda de premsa de presentació de la temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). La notícia que, per primer cop, el teatre públic confiava la direcció a dues dones de dues produccions a la Sala Gran (fins ara era un terreny limitat als homes) va provocar el més ampli. També hi va haver un aplaudiment vocacional, però just, per a Ollé quan va dedicar el muntatge a partir del vers i la narrativa d’Espriu «al doctor Salvat». Pocs mesos després de la seva mort, el nom del que va donar ales a Espriu a escena i que mai va rebre cap invitació a fer una direcció, sembla que es comença a reconciliar amb el TNC, tot i les incomoditats que assumeixen els actuals càrrecs del TNC. Ollé manté el seu flirteig amb escriptors i poetes com ja ha fet amb Rodoreda, Estellés, Pla i, ara, Espriu. Per a El jardí dels cinc arbres, Ollé ha demanat cançons de Raimon, Ramon Muntaner, Marina Rossell, Serrat, Paco Ibáñez i Toti Soler. Lluny de perdre’s en l’Espriu més malenconiós, «l’obra té reflexió i tristesa però molts moments d’alegria de vida», comenta l’actriu Montserrat Carulla.
El treball de Portaceli, que inclou la dramatúrgia de Pablo Ley, s’atreveix a «tocar» el clàssic, una proposta que sembla un ultratge quan es tracta de textos d’autors catalans. La peça es trasllada un segle endavant, al 1930. En comptes de mostrar una Barcelona pletòrica que surt de muralles i s’expandeix edificant per l’Eixample, es presenta una classe menestral que és a punt de perdre bona part de les llibertats per passar a malviure sota el franquisme. La lectura de Rusiñol es manté fidel: és un poble que treballa per fer una Barcelona més gran.
Per Munt, la direcció del text de Reza l’ha situada, i li val la rèplica d’un dels personatges: «Quan trobes el teu lloc, l’entorn es fa menys hostil.» L’obra, que ja va fer temporada en castellà al Centro Dramático Nacional, recupera Mònica Randall a escena.
