La companyia Q-Ars presenta dins del festival Grec la segona peça de la trilogia de tragèdies gregues. Es representarà des del 29 de juliol i fins al 9 d’agost a la Biblioteca de Catalunya, sota el paraigua del festival d’estiu de Barcelona. Posteriorment, del 15 de setembre al 4 d’octubre, es reprendrà ja com una obra dins de la temporada estable de la Biblioteca. Baricco va eliminar la veu dels déus en la seva versió. La mirada de Q-Ars, amb la direcció del canadenc Tom Bentley-Fisher, atorga a un cor femení tot el pes de la narració. Són dones, víctimes de la guerra de Troia, que busquen la veritat per desterrar la guerra i recuperar la pau.
Q-Ars és una companyia amb un respectable nombre d’espectacles a l’esquena. Ara fa uns tres anys, van estrenar Jocs de paciència, d’una autora libanesa resident al Canadà, a l’Espai Brossa. L’obra, traduïda per una altra catalana resident a Amèrica, Elisabet Ràfols, va aconseguir commoure’ns tot relatant els remordiments d’una escriptora que havia optat per fugir, per sobreviure a la violència que patia el seu poble. A partir de Ràfols, Q-Ars va conèixer Bentley-Fisher, un director que va intuir que sintonitzaven en la manera d’entendre el teatre. Així neix el projecte d’Ilíada.
L’actriu Mercè Anglès (50% de Q-Ars) explica que les cinc dones de l’espectacle «són dones que busquen, que intenten entendre el perquè de la guerra». És una mirada encara més radical que en la versió d’Alessandro Baricco. El dramaturg italià va decidir treure totes les rèpliques dels déus a Homer, Ilíada perquè siguin els humans els qui afrontin tot el que passa en aquesta tragèdia, els qui no es puguin refugiar en els odis de les divinitats per justificar les agressions. La versió definitiva que es presenta al Grec (amb dramatúrgia de Bentley i Ràfols) opta perquè sigui un cor femení el que posi veu als protagonistes d’aquesta tragèdia atribuïda a Homer, des d’Héctor i Paris fins a Helena i Agamèmnon, i el riu, símbol de la vida. El repartiment es completa amb Mercè Arànega, Mar Ulldemolins i Àngels Sánchez, a més de les membres de la companyia Anna Güell i Mercè Anglès. Com a La guerra dels fills de la llum contra els fills de les tenebres (que finalment no es va poder representar a l’amfiteatre grec per una afonia de l’actriu Jeanne Moreau), el director entén que la peça té una evident actualitat: «Sempre és actual, ja que estem en temps de guerres i hi ha conflictes en molts llocs del món, territoris ocupats com la ciutat de Troia», recull l’agència Efe. De fet, Amos Gitai, el director de la versió del text de Josep Flavi, convidava a traslladar l’obra a Israel i Palestina. Anglés veu els personatges de la seva ilíada, com a les àvies de la Plaza de Mayo, valentes que demanen la veritat.
