Ja fa molt temps que la novel.la negra no és terreny exclusiu d’investigadors mascles, fumadors i solitaris. A Espanya, la inspectora Petra Delicado d’Alicia Giménez Bartlett va ser una de les pioneres. La subinspectora Martina de Santo, de Juan Bolea, va obrir un altre camí. Tots dos van presentar ahir dos nous casos de les seves dones policies, que confirmen la bona salut del gènere: el setè en el cas de Giménez Bartlett, el tercer en el de Juan Bolea.
Nido vacío, de Giménez Bartlett (Planeta), Petra Delicado s’enfronta a una xarxa de pornografia infantil, abús de menors i tràfic de blanques. Un tema que l’ha obligat a enfrontar-se «al mal absolut arrelat en l’ésser humà», l’ha obligat a contenir-se –«l’escriptor no s’ha de commoure, sinó fer commoure»– i l’ha portat a documentar- se, encara que sense accedir a material de primera mà –«no tinc nassos»–, de la mà de l’inspector en cap Benjamín Blanco i, sobretot, de la seva Petra en la sombra, la inspectora en cap Margarita García.
A la mateixa prefectura de Via Laietana, els uniformats van ratificar la versemblança dels policies de les novel.les de Giménez Bartlett. «Són gent que llegeix llibres, que té els mateixos problemes que tinc jo», va aclarir l’autora, que una vegada va preguntar a la inspectora Margarita García què li faltava a Petra per ser creïble com a dona policia. «Que no posa rentadores», li va contestar. I el que fa que sigui «absolutament creïble», va afegir ahir, és que s’escapa del tòpic de «les dones policies amargades en un ambient crispat on tothom fa crits i diu renecs». I porta la pistola on la porta García, a la bossa.
