Amb una història sobre Violant de Bar, la reina vídua
L’any 1396, arran de la mort sobtada del rei Joan I, hi ha un buit de poder a la corona catalana-aragonesa. Joan no havia deixat descendència masculina i hom proclama rei el seu germà Martí, l’Humà. Però Martí és a Sicília en campanya militar. La seva esposa, Maria de Luna, esdevé reina regent. Violant de Bar, esposa de Joan, no es deixa prendre el tron així com així. ‘Intrigues de palau’ (Columna), de Maria Carme Roca, novel·la aquesta història de la cort.
L’autora indica que ‘Intrigues de palau’ no és una novel·la feminista, sinó una història menada per moltes dones. Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és historiadora i escriptora. Aquesta és la tercera novel·la per a adults que escriu (després de ‘El darrer buit’ i ‘El pont de fusta’), i també és autora d’una vintena de llibres més adreçats al públic juvenil. ‘Intrigues de palau’ arriba aquesta setmana a les llibreries.
La història
Violant de Bar no ha tingut cap fill que hagi sobreviscut, però quan es mor el seu espòs assegura que està prenys. La cort resta, doncs, sense cap visible durant dos mesos, quan es veu que la gestació de Violant no anirà endavant. La reina vídua és desplaçada, però no se’n va de palau. Els seus defensors proposen tot d’intrigues per recuperar el poder.
‘És una història molt palatina’, explica la guanyadora del Premi Nèstor Luján. ‘Vaig interessar-me per aquest moment de la història catalana per casualitat, quan vaig poder llegir algunes cartes escrites per Violant de Bar. La història ha maltractat molt la reina vídua. És cert que era una reina ambiciosa i que va buidar força les arques del reialme, però també ho és que era una dona molt culta, que va conrear la cultura catalana, protegint músics i escriptors, i va adoptar la llengua catalana com a seva (ella era de procedència francesa)… Tampoc no s’ha dit que era una dona que sabia estimar. Les cartes revelen l’amor que tenia al seu espòs i als membres de la seva família. Les cartes em van descobrir la gran humanitat que tenia aquesta reina i també la força que imprimia a la política. Aquesta combinació em va atreure molt’.
Entre la realitat i la ficció
I què té de realitat i de ficció el llibre? Diu Maria Carme Roca que el context històric del període, al tombant dels segles XIV-XV, és del tot cert, ‘perquè volia que els lectors se sentissin a les portes del Renaixement. Ara, les parts més fosques són inventades i un dels personatges més intrigants, Anfosa de Castellnou, també és un personatge inventat’. Però l’autora no s’ha inventat un dels motors del llibre i de les intrigues, la profecia que un contemporani va llançar a Pere III el Cerimoniós (pare de Joan i de Martí). Segons la tradició oral li va dir: ‘Perquè mateu els vostres germans, faci el cel que els vostres fills morin sense hereus’. I Maria Carme Roca diu que, efectivament, així va succeir, i que ella ha novel·lat algunes de les possibles raons del compliment d’aquesta profecia.
