
La cantant mexicana d’origen costa-riqueny Chavela Vargas ha mort aquest diumenge als 93 anys a l’hospital mexicà on estava ingressada des de fa una setmana a conseqüència d’una insuficiència respiratòria.
El seu metge a l’hospital de Cuernavaca, José Manuel Núñez, havia indicat que la situació de l’artista, que va haver de ser ingressada al tornar al seu país natal després d’estar hospitalitzada a Espanya, era greu i que es negava a acceptar un respirador artificial. «Ella ha estat molt conscient fins a l’últim moment, i ha expressat bons desitjos perquè Mèxic, que està molt convulsionat, millori, i ha dit que s’emporta els millors records i els aplaudiments del seu públic», va explicar Núñez.
«Silenci, silenci: a partir d’avui les amargures tornaran a ser amargues… s’ha anat la gran dama Chavela Vargas», s’informava avui al seu Twitter. Ahir al seu compte, Chavela Vargas va expressar: «Jo no em moriré perquè sóc una xamana i nosaltres no ens morim, nosaltres transcendim».
La cantant, que de nom real era Isabel Vargas Lizano, va oferir el seu últim recital el 10 de juliol, a la Residència d’Estudiantes a Madrid, a partir d’un disc dedicat al poeta Federico García Lorca. L’esforç la va tornar a portar a l’hospital.
Nascuda a Costa Rica, el 17 d’abril de 1919, va emigrar d’adolescent al Mèxic de després de la Revolució, on es va fer amant de la pintora Frida Kahlo (1907-1954) –es va declarar obertament homosexual el 2000– i va començar a cantar als anys 50.
El primer èxit de la seva carrera, «Macorina», la va agafar a Cuba, on havia anat per a una sola actuació i s’hi va quedar dos anys. Com tantes altres –«Luz de luna», «La llorona»– la veu de Chavela va convertir el tema en immortal. La dona que bevia i desafiava com un home –no va voler mai ser damisel·la en problemes, res més lluny de la seva naturalesa– i que es passejava amb pistola, es va tornar favorita dels grans compositors mexicans, com Agustín Lara i José Alfredo Jiménez.
Els seus problemes amb l’alcohol la van mantenir durant molts anys lluny dels escenaris fins que el 1990 va deixar de beure i va reaparèixer en un concert a Sevilla. Va ser Espanya qui la va tornar a la primera línia.








