L’escriptora vigatana Dolors Orriols es va morir dissabte als 94 anys. Orriols va interessar-se des de molt jove per l’escriptura i les arts plàstiques i es va caracteritzar per ser, segons l’ Associació d’Escriptors en Llengua Catalana , una dona valenta: una dona que ha trencat tabús, que ha lluitat per les coses que creia, i que ha treballat infatigablement en la seva ardent passió per l’escriptura.
Va començar com a contista i a partir dels cinquanta va escriure novel•les com Retorn a la vall (1950), Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Petjades sota l’aigua (1984), Molts dies i una sola nit‘ o Una altra sonata a Kreutzer (1985), Una por submergida (1992) i El riu i els inconscients. Aquesta darrera obra, escrita el 1950 però publicada l’any 1990, és un dels documents més esfereïdors de la postguerra al nostre país. També ha publicat la seva autobiografia Escampar la boira (2003).
Gran amant de les arts plàstiques, va entrar en contacte amb els cercles artístics més innovadors de Barcelona i París. El 1960 va participar activament en la creació del primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona i en fou la primera sub-directora.
Era sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
