La poetessa polonesa Wislawa Szymborska, premi Nobel de Literatura el 1996 i Goethe el 1991, ha mort avui als 88 anys víctima d’un càncer de pulmó, deixant una herència poètica plena d’humor i ironia, en la qual partia dels objectes més simples per reflexionar sobre les veritats universals.
«Va morir a casa, tranquil · la, mentre dormia», va explicar a la premsa el seu assistent, Michal Rusinek, que va recordar que l’escriptora va ser sempre una fumadora incorregible tot i les constants advertències dels metges.
La poetessa i assagista va morir envoltada d’alguns dels seus familiars i amics més propers, entre elles la periodista Katarzyna Kolenda, qui posteriorment recordava en una entrevista a la cadena TVN24 la personalitat de Szymborska.
«Sempre que se li preguntava per què escrivia poesia ella responia amb un simple ‘això jo no ho sé’. Tractava seu treball com una cosa molt personal i amb molta modèstia», explicava Kolenda.
Encara Szymborska (Kornik, oest de Polònia, juliol de 1923 – Cracòvia, febrer de 2012) és la poetessa més coneguda de Polònia, va caldre esperar fins a la concessió del Nobel el 1996 perquè la seva obra arribés a la resta del món.
Va ser el comitè encarregat de lliurar el premi el primer en avançar la rica poesia d’una autora que va qualificar de «Mozart de la literatura», destacant l’humor i la senzillesa amb la qual abordava les qüestions més profundes, com la mort o el amor.
El Nobel va suposar «una revolució» en la seva vida i en la gelosa privacitat que sempre va intentar mantenir, com la pròpia Wislawa reconeixeria, ja que va suposar «una gran confusió, però també una gran alegria, honor, noves amistats i canvis».
L’autora sempre va destacar per una poesia plena d’humor i per la seva hàbil joc de paraules, present sempre des del seu primer poema, «Buscant una paraula», publicat en un diari local el 1945.
