L’escriptora mallorquina Neus Canyelles retrata en ‘L’ale del búfal a l’ hivern’ (Proa), obra que va rebre el Premi ‘El lector de l’Odissea’, l’admiració d’una jove escriptora, Esther March, per la turbulenta i agitada vida de la també literata Gwen Rees i la seva «obsessiva recerca» quan tot el món la dóna per morta.
‘L’ale del búfal al hivern’ s’inspira en la vida de l’escriptora britànica i d’origen llatí Jean Rhys. Canyelles sent una gran admiració per Rhys, igual que el seu personatge Carmen March li fascina Rees. En definitiva, existeixen «certes similituds» entre l’autora i el seu personatge Esther March. En aquest sentit, Canyelles va assegurar que «sóc incapaç de concebre l’escriptura sobre coses alienes a mi, ni si vulgui ho intento».
Canyelles va destacar de Rees que «estima la literatura, la seva vida se sosté gràcies a l’escriptura, en canvi avui dia als escriptors els interessa molt més el món que li embolica i no l’escriptura en si». El fil argumental de ‘L’alè del búfal a l’hivern’ s’inspira en la vida de la novel•lista britànica, però en la seva gran majoria és ficció. No obstant això, Canyelles plasma alguna frase extreta del diari personal que Rhys va escriure. La novel•la dialoga entre el present i el passat, entre l’autobiografia de Gwen Rees i la narració de la jove Esther March que insisteix en les il•lusions i els desencantaments que comporta la passió d’escriure.
