Gemma Lienas es escriptora, col·laboradora habitual en mitjans de comunicació, professora del postgrau d’escriptura narrativa de la Universitat de Barcelona i presidenta de Dones en Xarxa.
Pornografia i vestits de núvia
Hi ha qui considera que la societat en què vivim és justa i paritària, i que les dones finalment han assolit els mateixos drets que els homes. Fins i tot n’hi ha que diuen que ser dona ofereix avantatges en determinats camps, com per exemple el laboral. Aquestes persones perceben la realitat d’una manera distorsionada perquè l’observen darrere el vel d’allò après al llarg dels segles: les coses són com els han ensenyat a mirar-les i a jutjar-les. Descórrer aquest vel deformant i oferir una òptica més realista és l’objectiu de Pornografia i vestits de núvia..
Lúcida i incisiva, persuasiva en el combat dialèctic, única per combinar arguments i insuperable per convèncer sense avorrir, Gemma Lienas ens ofereix una àmplia i reveladora mostra dels prejudicis que minen la nostra societat. Amb el talent narratiu que la caracteritza, ple de frescor i ironia, i sense pèls a la llengua, l’autora repassa temes d’actualitat i posa de manifest les clares mancances i les injustícies del món en què ens ha tocat viure.
Pornografia i vestits de núvia
Editorial Empúries
ISBN: 978-84-9787-201-0
EAN: 9788497872010
Col·lecció: Empúries Narrativa, 295
Pàgines: 144
PVP: 14 €
El diario violeta de Carlota
Després de 7 anys de la primera edició, s’ha editat una nova edició pel Aleph revisada i actualitzada per Gemma Lienas, treball que explica ella mateixa.
«En l’any 2000, després d’un cert temps observant, alarmada, que la gent jove considerava que dones i homes ja havien aconseguit la igualtat a Espanya, em vaig proposar escriure un llibre en el qual no només es plasmessin les diferències existents sinó també que contés que és el feminisme i per quin qualsevol persona que defensa els drets humans i els valors democràtics ha de ser feminista.
Així va néixer El diari violeta de Carlota, que va veure la llum en 2001 . Gairebé set anys més tard, he tingut l’oportunitat de revisar aquest text. Durant els anys transcorreguts entra la primera i està versió revisada, he dedicat munts de llibres a noies, a nois i fins i tot a persones adultes, amb la frase , i he tingut la satisfacció de veure com aquesta metàfora de es popularitzava fins al punt que fins i tot s’usa en alguna campanya institucional per a la igualtat.
En aquesta versió, pràcticament no he suprimit gens de l’anterior, però sí he afegit uns quants conceptes que vaig deixar fora en el 2000 de por d’espantar a lectores i lectors. Ara ja sé que les persones que llegixen aquest llibre no només ho digereixen amb facilitat sinó que, després, s’empren amb ganes en la causa feminista.»
