Els anys vint són redescoberts de la mà de l’escriptora Tània Juste. A flor de pell (La Magrana) és una novel·la en què l’autora recrea la Barcelona de l’època, inspirada en les memòries de la seva àvia. L’obra ens presenta, diu l’escriptora, «el desig d’una dona jove de ser ella mateixa». Discuteix el limitat paper que tenia la dona en aquella societat, contrastat amb els seus somnis i ambicions.
Any 1923. La Isabel és una noia de vint-i-tres anys: el seu germà tot just s’acaba de casar, i el seu pare fa poc temps que s’ha mort. La solitud impregna els seus dies, que comparteix amb la seva mare, cosint, estancada. Canviaran les coses quan una amiga de la família li ofereixi l’oportunitat de treballar com a dependenta en una important pelleteria barcelonina. Aquest és el plantejament inicial de la novel·la de Juste, que vol retratar el més naturalment i fidedigna l’ambient urbà de la Barcelona de l’era de Primo de Rivera (la novel·la es tanca amb la proclamació de la República). L’escriptora, que va estudiar la carrera d’història, s’ha encarregat de ser molt rigorosa amb la documentació: «La investigació ha estat important. No és permissible que cometi errors històrics.» La recerca d’arxius i documents de tota mena (de retalls de premsa en anuncis de l’època) ha estat, segons afirma, un treball que majorment s’ha quedat a la rereguarda. Una autenticitat sustentada en els detalls i en la descripció dels ambients. Col·loca en un entorn nostàlgic, però realista, un conjunt de vivències ficcionades. «Intento retratar com van viure aquelles persones, què deurien sentir.» A Juste sempre l’han fascinat els anys vint; una dècada que considera d’intriga col·lectiva, «potser perquè és la Barcelona dels nostres avis. La memòria oral s’ha encarregat de conservar-la com si l’haguéssim viscuda». La temàtica no és nova en la literatura catalana. Juste reconeix la influència de Mercè Rodoreda. «M’agrada la manera íntima amb què tracta els personatges, com els lectors arriben a conèixer les seves interioritats.» També considera com a referencial Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, encara que «la meva novel·la parteix d’un estrat social més modest que no pas l’alta burgesia». Tot i així, no hi falten personatges més elevats, com ara la senyora Aymerich, prototipus gairebé satíric de senyora burgesa, refinada i esnob.
Tània Juste encara amb il·lusió l’inici de la seva carrera literària. Provinent del món de la moda, s’ha dedicat també a la producció audiovisual i els viatges culturals. Ja està preparant t el seu segon llibre, una novel·la històrica ambientada al final de la Guerra Civil espanyola.
