L’exposició ‘Dona, etcètera. Moda i dona en les col·leccions’ explora en la Fundació Foto Colectania de Barcelona la moda i la feminitat a través de 73 instantànies preses des dels anys 20 fins al 2003 per cèlebres fotògrafs menjo William Klein, Henri Cartier-Bresson, Alberto García Alix, Karl Lagerfeld, Cecil Beaton o Madame D’Ora, entre uns altres, a divas del cinema menjo Marilyn Monroe, Greta Gràcia, Lauren Bacall o Marlene Dietrich o ‘top models’ com la danesa Helena Christiensen.
Encara que no només dones reconegudes internacionalment protagonitzen aquesta exposició, «dones del carrer» també cobren protagonisme. Per exemple, una fotografia presa per Cartier-Bresson a una dona que visita un museu a Istanbul, però està totalment tapada amb una túnica negra llevat de els ulls i el nas, una asiàtica que mira innocentment l’objectiu o una cambrera fent un descans que ignora la presència del fotògraf, entre uns altres.
La directora artística de la Fundació i comissària de l’exposició, Lola Garrido, va assenyalar avui que «la fotografia de moda està en el seu millor moment, la gran moda no mor, només l’efímera. Aquestes instantànies estan fetes a dones d’interès tant en vertical com en horitzontal».
La mostra, que es podrà veure des d’avui fins al 29 de setembre, posa en relleu el canvi de rol en la imatge de la dona. De la dona poderosa de començaments dels 90 personificada en Helena Cristensen, als retrats d’època de Madame D’Ora i Madame Yevonde, qui van trencar motlles a l’exercir la seva professió.
De la fotografia glamourosa de Anouk Aimée realitzada per William Klein a la dona forta i lluminosa de F.C. Gundalach, autor de ‘Flower Power’ i ‘Christa in SagaZaga Mink, passant per un dels símbols de l’elegància ‘Fashion for Jardin donis Modes’ de Frank Hovart.
L’exposició també recull fotografies de models amb vestits de col·leccions de John Galliano, Christian Lacroix, Chanel i Givenchy o una excèntrica fotografia de Jude Law amb la seva ex dona Sadie Frost presa en 1995.
Les instantànies representen els somnis i aspiracions de tota una societat gràcies al glamour, el cinema i les passarel·les que reflecteixen, on la dona es converteix en una icona, encara que també mostren a un ésser vulnerable. Per exemple la imatge de Monroe presa per Bert Stern uneixi matinada de 1960 on apareix amb la mirada cansada tant física com emocionalment, encara que lluita per a aparèixer com la icona.
Algunes de les fotografies es van publicar en prestigioses revistes de moda a l’empara d’editors menjo Alexey Brodovich de ‘Harper’s Bazaar’, Alexander Liberman de ‘Vu magazine’ o Diana Vreeland de Vogue, que van apostar per fotografies transgressores en les quals la dona adquiria gairebé més importància que la peça convertint-se així en símbols que encara avui perviuen.
