El museu madrileny presenta un diàleg entre 12 artistes contemporànies i els genis de la pintura
.
El Museu del Prat proposa a partir de demà un diàleg «nou» per a la pinacoteca «però antic per a l’art», que enfronta a 12 artistes contemporanis amb els seus mestres per a així, en lloc de «detenir el temps», com fan habitualment els museus, «perllongar-lo i ampliar-lo». Cognoms menjo Baquedano, Calvo, Laffón, Sevilla o Solano es germanaran durant uns dies amb uns altres com Velázquez, Goya, Murillo o Zurbarán. La major novetat, atès que l’exposició barreja diversos estils i tècniques, ve tal vegada no tant dels cognoms com dels noms: els mestres es diuen Francisco, Diego, Bartolomé, Pedro Pablo; les seus col·legues contemporànies són Isabel, Carmen, Cristina, Eva, Isabe… 12 artistes, 12 dones.
L’exposició es diu Dotze artistes en el Museu del Prat, l’organitza la Fundació d’Amics del Museu del Prat i la dirigeix el crític d’art Francisco Calb Serraller. Està organitzada en les sales 51a i 51b de la pinacoteca madrilenya, i podrà visitar-se entre el 10 de maig i el 15 de juliol. Les artistes exposades són Isabel Baquedano, Carmen Calvo, Naia del Castell, Cristina García Rodero, Cristina Iglesias, Carmen Laffón, Ouka Leele, Eva Lootz, Blanca Muñoz, Isabel Quintanilla, Soledad Sevilla i Susana Solano, que han creat 24 obres inspirades per la col·lecció del museu en diverses tècniques: litografia, aiguafort, fotografia, fotografia digital, serigrafia, etcètera.
«L’art no té edat. Ingressa des de l’actualitat en el temps i la seva virtut és que ingressant en el temps no passa de moda i aquesta exposició així ho demostra», ha destacat Calb Serraller.
«El diàleg s’introduïx més dintre de les obres del museu i és més lliure i audaç», ha afegit. Ja fa 16 anys es va realitzar una iniciativa similar; en aquesta ocasió, els 12 artistes també tenien un punt en comú: eren tots homes (Andreu Alfaro, Eduardo Rierol, Miquel Barceló, Albert Ràfols-Casamada, Eduardo Chillida, Ramón Gaya, Luis Gordillo, Guillermo Perez-Villalta, Manuel Rivera, Gerardo Rueda, Antonio Saura i Gustavo Torner).
«Llavors era més sorprenent que els artistes assumissin el repte d’enfrontar-se a un diàleg creatiu amb mestres del passat», ha comentat Calb Serraller. «No hi ha hagut intenció de plantejar de manera paternalista el que anessin dones sinó que l’art espanyol ha canviat i una majoria dels artistes espanyols més importants són dones», ha destacat.
