El Festival de Mèrida acull fins al 7 d’agost al Teatre Romà L’assemblea de dones , d’Aristòfanes, dirigida per Laila Ripoll, comèdia plena de política, feminisme i diàlegs que freguen el millor absurd.
En el marc d’una democràcia decadent, en una societat egoista i sense futur, Aristòfanes, fa ni més ni menys que 2.500 anys, proposa, en clau d’àcida comèdia, que siguin les dones les que governin.
Aquestes dones «valents, tendres, una mica ingènues i molt boniques que volen canviar les coses», en paraules de la directora, creen un govern protocomunista, que dóna aliment, llar i cura a tots els atenesos.
Laila Ripoll i el dramaturg José Ramón Fernández ens transporten als anys vint. Va ser en aquesta època, segons Laila, quan les dones «van començar a treure les cotilles, tallar els cabells, anar a la universitat, conduir i jugar a tennis».
Les dones prenen el poder capitanejades per Praxágora, personatge interpretat per Isabel Ordaz (Aquí no hay quién viva), que segons Blanca Portillo, directora del festival, «és un dels personatges més moderns que es poden trobar avui en dia».
José Ramón Fernández ha matisat que el riure en aquesta «comèdia bestial, incorrecta i escatològica» pot «aclarir l’ànima humana i ser tan lúcida com una tragèdia». I és que el riure és «una cosa molt seriosa», assegura Blanca Portillo. Però L’assemblea de les dones és molt més que una divertida comèdia.
Les dones, fartes de la total incompetència dels homes, proposen una societat basada en un ideal comunista en el qual s’introdueix una relació nova de l’home respecte als diners i l’amor. Tema de gran actualitat el de crear una nova societat més justa i més humana.
En la comèdia es qüestiona l’ordre social establert i es busquen solucions per un món millor. Serà la solució als nostres problemes un món governat per dones?
