-A què es deu la teva presència dins l’espai de dones de Francesca Bonnemaison?
Aquest taller està dins el Projecte VACA, que està dirigit a les dones creadores, tot i que la matrícula està oberta a d’altres dones. L’objectiu és crear píndoles creatives. Dins els actes que acompanyen a la setmana contra la violència de gènere.
-Un projecte destinat a dones creadores?
És un projecte genial, qualsevol associació de dones artistes. Les dones tenim moltes dificultats ens cal recolzament: empoderament, en definitiva. L’associació vol potenciar la incidència de les dones creadores en tots els nivells del sector professional.
-Anava a dir:»adreçat només al col·lectiu de les dones», però és que som la meitat de la població
Sí, això de ser col·lectiu és la paradoxa de que som una immensa minoria; això és perquè la mida la donen els homes. De fet, al taller no hi ha més distinció que la de l’edat mínima que ha de ser de 15 anys, hi ha persones discapacitades, d’altres cultures, d’altres registres. Els cursos ofereixen eines per a les dones. Al Juliol de 2012 es farà només per a homes. Hi ha un col·lectiu que comença a investigar de forma segregada les repressions.
-Quines són les especifitats de les dones?
Les dones, al taller ens hem de riure de les ferides que ens produeix ser dones. Les dones en un context exclusivament de dones creixen molt ràpid, es treuen molt ràpid les armadures. Les censures de gènere es desactiven.
-Com és una dona clown?
L’humor porta el biaix de gènere, és un producte simbòlic, cultural, aleshores en la mesura que no hem estat educats igual, les dones produïm feminisme. Som diferents pel que fa als temes de la criança, al part, a la menstruació i al tractament. Hi ha coses diferents, i el mateix gest al damunt de l’escenari no es descodifica igual.
-Com es persegueix el feminisme a l’escenari?
Es busca seguir el desig en l’escena, això és molt costós perquè a les dones ens han educat a ser objecte de desig i no subjecte que desitja. El feminisme és doncs, empoderament en desitjos i necessitats.
A les dones ens costa molt perquè el salvavides de l’humor és el codi de clown, i l’humor té a veure amb la irreverència, el què vol dir deslliurar-se del propi judici i de l’aliè. A través del clown he après que les dones hem de donar menys poder al nostre exterior, a treure’ns les rigideses, i per això el clown, perquè en clown, la diversitat és un valor.
-Quines són aquestes rigideses?
Històricament les dones portem una doble rigidesa, per un cantó el de la seducció, que s’ha d’aconseguir sense arribar a ser puta, sota uns patrons de bellesa colonitzada pels mitjans i de manera estàtica, poc activa. Estem en el món de les dones que som massa, o massa grasses, o massa baixetes…
-I la segona?
La de la responsabilitat i la cura a la resta, vinculat a la biologia, que ens posiciona més a prop. L’associació dona-instint és una presó per a les dones. La cura hauria de ser responsabilitat de tots, les dones pateixen molt quan no volen tenir cura, ens estressa molt aquesta hiperresponsabilitat, aquesta obligació. I d’aquí aquesta rigidesa que és el contrari a l’humor, aquest esgarria-festes.
-Gràcies per tot, Virgina Imaz marxa amb molta pressa
A vosaltres
