Una de cada tres persones empresàries és dona a Espanya, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). A partir d’aquest col·lectiu, un estudi difós ahir posa de manifest que els negocis de les dones són escassament dependents del finançament aliè i que, al contrari, comencen a caminar i funcionen, sobretot, amb recursos propis.
Segons l’estudi promogut per la Fundació Banesto i per l’organització de dones empresàries Omega, el 67,8% de les empresàries van iniciar el seu negoci amb recursos propis i només el 43% va recórrer a les entitats financeres. Una vegada el negoci en marxa, tan sols el 28% de les 628 empresàries enquestades diuen que requereixen finançament extern en el moment actual.
Això demostra, segons l’estudi, que les empresàries creen negocis «més sòlids i forts», tot i que el creixement sol ser més petit que el de les companyies en què el propietari és un home, ja que assumeixen «menys riscos» i són més prudents, s’hi afirma.
L’estudi tracta sobre l’impacte de l’activitat empresarial femenina en l’economia. Les conclusions apunten que el 71% d’aquests negocis comencen de zero, una dada que revela el «fort caràcter emprenedor de les dones d’empresa».
Els sectors econòmics amb més presència empresarial femenina es concentren en el sector serveis i són els d’hostaleria (el 7,3% del total), assessoria i consultoria (el 5,4%), perruqueria (el 4,1%), advocacia (2,8%), educació i ensenyament (el 2,4%) i sanitat (el 2,1%), sobre un total de 70 activitats empresarials diferents. El 75% d’aquests negocis tenen, almenys, un treballador.
A l’analitzar el motiu pel qual es va crear l’empresa, el 31% apunta el fet d’estar en desocupació. Altres motivacions són per desigualtat salarial (el 11,6%), per precarietat en la contractació (el 14,45%), per oportunitat de negoci (el 70,4%) o per suport a l’economia familiar (el 52,9%).
El 69% de les empresàries aporten entre el 50% i el 100% dels ingressos familiars i la gran majoria d’elles fan feines domèstiques (el 94%); la taxa augmenta quan es tracta de dones solteres o que conviuen amb persones dependents.
