La Copa Mundial Femenina de Futbol acaba de començar a Alemanya i potser és la primera vegada que molts aficionats a aquest esport vegin a dones jugar. Però, històricament, el futbol femení tenia molt èxit – si més no al Regne Unit – fins que els homes es van posar en el seu camí.
Durant la Primera Guerra Mundial, les obreres de les fàbriques de municions britàniques formaven equips coneguts com “Munitionnettes”, que competien entre si.
El dia de Nadal de 1917, 10.000 espectadors van veure dos equips femenins jugant a Preston, al nord d’Anglaterra. El 1920, 53.000 aficionats van anar a l’estadi Goodison Park de Liverpool per veure les St Helen’s Ladies enfrontar-se a Dick, Kerr & Co, un equip format per treballadores d’una fàbrica de municions de Preston.
Però els homes no estaven convençuts. Hi havia rumors que el futbol podria afectar la fertilitat: la de les dones, no la d’ells.
El 1921, l’Associació de Futbol va prohibir als equips femenins utilitzar els mateixos terrenys que els masculins. “El Consell se sent obligat a expressar la seva ferma opinió que el futbol és bastant inadequat per a les dones i no ha de ser encoratjat”. I això va ser tot al Regne Unit, la llar del futbol associat.
El joc de les dones es va reduir i va quedar relegat a les vores dels parcs, on forasteres el practicaven en silenci. Bé, no del tot. Cal veure el que està passant avui en dia.
En aquests moments, hi ha 26 milions de dones arreu del món registrades com jugadores per la Federació Internacional de Futbol Associat (FIFA), l’organisme rector d’aquest esport. D’aquestes, hi ha vuit milions als Estats Units i sis milions a Europa.
Quan l’equip femení d’Alemanya va guanyar el seu primer gran torneig el 1989, la bonificació a les jugadores va ser un joc de tasses de cafè, amb un disseny floral en vermell i blau. Si guanyen aquest torneig, rebran €60.000 (US $85.000) cadascuna.
A Alemanya el futbol femení és celebrat i es veu molt (fins i tot a la revista Playboy, per la qual algunes jugadores van posar amb peces que no tenien molt a veure ni amb el feminisme ni amb el futbol). La cap de govern, Angela Merkel, ha aparegut a la televisió nacional opinant sobre les tàctiques i el flux del joc.
El futbol femení en aquest país ha recorregut un llarg camí des que va ser prohibit entre 1955 i 1970 perquè, segons les autoritats, era un esport combatiu “aliè a la naturalesa femenina” i a que “l’exposició del cos femení viola els bons costums i el decòrum”.
Actualment, Alemanya és el principal contendent. Ha guanyat les dues últimes copes del món i va vèncer a Canadà en el partit inaugural d’aquesta. Com una indicació del creixement del joc, aquest mundial sembla més obert que els anteriors i la competència serà més forta.
En l’actualitat hi ha lligues femenines a Alemanya, EUA, Holanda, Japó, Suècia i el Regne Unit, algunes amb jugadores professionals, encara que guanyen molt menys que els homes i solen atraure molt menys públic.
Als EUA, els patrocinadors estan molt interessats. Jean Williams, del Centre Internacional d’Història i Cultura de l’Esport a Leicester, Regne Unit, assenyala que la llegenda nord-americana de la dècada de 1990, Mia Hamm, gaudia d’ “un gran atractiu entre les diferents classes i sexes”.
“El segon edifici més gran de la seu de Nike està dedicat a Mia Hamm perquè ella representava un gran atractiu per a la companyia en termes del seu patrocini empresarial. Només era superada per Michael Jordan”, diu Williams.
“No era estrany veure un pare amb una samarreta de Mia Hamm entrar a un restaurant amb la seva filla, que també portava una samarreta de Mia Hamm”, afegeix.
La investigadora assenyala que el joc necessita atraure nous patrocinadors, a fabricants de “productes d’alta qualitat”, com rellotges d’alta gamma o altres productes de luxe.
“Moltes d’aquestes dones són molt atractives, molt talentoses, grans atletes, de manera que podrien guanyar més de la promoció de determinats productes que del propi joc”, va dir Williams, que ha realitzat un estudi sobre l’estat del futbol femení per a la UEFA, l’òrgan rector del futbol europeu.
Alguns objecten que el futbol femení sempre anirà a la saga perquè les dones solen ser més lentes, més petites i no tan forts com els homes. És a dir, que no poden competir. Altres els responen que el mateix es deia de les jugadores de tennis, que ara atreuen multituds i diners.
“Si hagués alguna cosa que criticar al futbol masculí és que s’ha exagerat l’aspecte físic, sobretot a la primera divisió”, diu Phil Murphy, propietari de Sky Blue FC, una franquícia de futbol femení a Nova Jersey, Estats Units.
Murphy, que també és l’ambaixador dels EUA a Alemanya, sosté que el futbol femení pot tenir un atractiu diferent. “Crec que les dones posen molt més èmfasi en la passada correcte, en el flux del joc“, diu. “M’agrada més el flux. M’agrada aquesta part del joc”.
Murphy considera que, comercialment, molt dependrà de l’aparició de “heroïnes” en aquesta copa del món. Si sorgeix una estrella, augmentarà el nombre de persones que podrien generar diners a les taquilles i els canals de televisió.
Els organitzadors també creuen que aquest mundial serà molt important per marcar una pauta i formar una imatge del joc. La presidenta del comitè organitzador, Steffi Jones, qui va jugar 111 vegades per a Alemanya, va dir a la BBC: “Per al món, és important demostrar que es poden vendre totes les butlletes“.
Un bon futbol jugat per dones també podria atreure a altres dones, especialment en països on la vida d’aquestes en general és difícil, va afegir Jones.