La final de la Lliga de Campions d’aquest dissabte entre el Barcelona i el Manchester United ocupa els titulars de tot el món. Però una altra final del mateix nom, aquest dijous, va congregar amb menys soroll als amants del futbol femení.
Les millors futbolistes professionals d’Europa es van enfrontar aquest dijous a l’estadi londinenc Craven Cottage per disputar la final de la Lliga de Campions Femenina.
L’equip francès Olympique Lyonnais i l’alemany Potsdam els van donar als seguidors l’oportunitat de veure en acció a algunes de les més grans estrelles del futbol femení. La victòria va ser per a les franceses que van derrotar a les alemanyes per 2-0.
La final era part d’una setmana dedicada al futbol a Londres, que culmina amb la final de la Lliga de Campions masculina a Wembley dissabte.
En la reunió de París el 23 de maig del 2000, el Comitè Executiu de la UEFA (organisme rector del futbol europeu) va aprovar la primera competició europea femenina de clubs. D’aquesta manera, va néixer la Copa de la UEFA femenina.
Per a la novena edició, la de la temporada 2009/10, va ser rellançada com a Lliga de Campions Femenina de la UEFA després d’una decisió presa el desembre de 2008. Però malgrat el seu nom, el torneig femení està a anys llum de la copa masculina.
Un altre exemple és la falta de relleu: des de 2003 que el premi a la millor jugadora del món ho guanyen l’alemanya Birgit Prinz i la brasilera Marta, i des de 2007 han ocupat els dos primers llocs de la votació. Com assenyala J.M. Pinochet, falten altres estrelles amb qui la gent es pugui identificar.
És que, com explica l’especialista en Esports de BBC Mundo, José Miguel Pinochet, tot i els esforços, el futbol femení no acaba de ser del gust de molts aficionats.
«Com a exemple clar que si dissabte jugaran davant 90.000 persones a Wembley, la Champions femenina ho va fer en un estadi per a 25.000«, assenyala Pinochet.
A més, hi ha el tipus de joc: les dones juguen poc a poc, es detenen més en les jugades, és com un ballet. «Mentre que la gent està acostumada a veure jugar animals. Els homes han deixat de jugar, estan en una guerra», opina el blocaire d’Esports de BBC Mundo, Raúl Fain Binda.
I per què aquest campionat no rep ni la mil·lèsima part de la difusió que té la seva versió masculina? La resposta és: per falta de diners. «Les noies no tenen suport econòmic, ni de les empreses, tampoc dels seguidors, ni de les altres dones«, resumeix Fain Binda, que calcula que falten 20 o 30 anys perquè el futbol femení pugui desenvolupar-se.
