Poeta i escriptora, Sylvia Plath (Boston, 1932), és una dels màximes exponents de la literatura nord-americana del segle XX. Plath va guanyar el 1982 el premi Pulitzer per un compendi dels seus poemes -‘Collected Poems’ – i es va convertir així en la primera poeta guanyadora d’aquest guardó a títol pòstum. L’11 de febrer de 1963 va acabar amb la seva vida a la seva casa de Londres, tenia 31 anys.
Alumna brillant, va estudiar en el Smith College de EE.UU i va marxar després a Cambridge, gràcies a una beca Fulbright. Va destacar des de molt jove com a escriptora de relats i poemes, que va publicar a diverses revistes. La seva obra literària consta de diversos llibres de poemes -‘The Colossus’, ‘Ariel’, ‘Winter Trees’ i ‘Collected Poems’ – i de la novel·la ‘La campana de vidre’, que es va publicar després de la seva mort.
Va ser precisament ‘Collected Poems’ (‘Poesies Completes’) -un compendi dels seus poemes- l’obra que li va donar a Plath el premi Pulitzer el 1982, una cosa insòlita, ja que mai no s’havia concedit aquest guardó a títol pòstum. El seu estil confessional, intens i desagafat; la seva passió per la literatura; la seva vida, una recerca incansable de la perfecció en tot el que emprenia i una lluita constant per la qual el seu treball fos reconegut, la va convertir en una icona del feminisme.
Com tantes vegades ha succeït amb escriptores excel·lents, la seva vida personal sembla jugar un paper fonamental a la seva obra i mereix ser destacat; fet que no es considera de tanta importància en els seus companys masculins, ni tan sols quan es tracta del seu propi marit, Ted Hugues. 45 anys després de la seva mort, Sylvia Plath mereix ser recordada com una dona forta i profunda que va lluitar per la qual cosa volia, una escriptora brillant i intel·ligent l’obra de la qual perdura en el temps.
