Encara avui, en ple segle XXI, al món de la ciència i la tecnologia les dones es troben amb un gran nombre de desigualtats per raó de gènere. En motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora volem acabar amb els estereotips i les bretxes de gènere que impedeixen a les científiques tenir carreres plenes i exitoses. Entre totes hem de visibilitzar les investigadores i les desigualtats a les que s’enfronten.
Diversos estudis elaborats per administracions i observatoris, mostren una carència de referents, vocacions i visibilitat de les dones científiques, un sostre de vidre per accedir a càrrecs de responsabilitat, discriminacions i d’altres aspectes heretats d’una societat històricament patriarcal. A l’estudi Dones i ciència a Barcelona (2021), encarregat per Barcelona Ciència i Universitats, es posen de manifest les dificultats que tenen les investigadores per consolidar i mantenir les seves carreres a l’àmbit de la recerca:
- La dificultat de conciliació entre la vida laboral i les responsabilitats de cura, degut a una distribució desigual de les tasques en la que les dones assumeixen en major grau les tasques de cura, i que pot incidir en diferents aspectes:
- El volum de producció de publicacions, ja que algunes de les activitats necessàries per elaborar-ne se sones fer fora de l’horari laboral.
- L’assistència a congressos científics i als esdeveniments informals que hi estan associats.
- La realització d’estades a l’estranger que poden comptabilitzar com a mèrit acadèmic.
- L’acceptació de propostes de promoció o ascens a categories professionals superiors que requereixen encara una major dedicació.
- La cultura acadèmica masculinitzada, que fa referència a certes formes de fer, concepcions sobre com funciona l’àmbit de la recerca i que es materialitzen en un estil comunicatiu, relacional i de lideratge competitiu. Normalment s’expressa en dos aspectes fonamentals:
- Un model masculinitzat d’investigador que té tendència a sobreestimar les pròpies competències degut a la hiperseguretat apresa i argumenta des de la convicció i sobrevalorant la seva preparació acadèmica, que contrasta amb el síndrome de la impostora típic que caracteritza el model feminitzat d’investigadora, i incideix a l’hora d’ascendir professionalment, sol·licitar projectes de recerca o publicar en revistes científiques.
- Un estil comunicatiu masculinitzat, en el que s’expressen les pròpies opinions de manera profusa, innecessàriament exhaustica i poc sintètica, que respecta el torn de paraula i exhibeix els mèrits propis. Pot comportar una tendència a qüestionar de manera escrupulosa les intervencions de qui no comparteix aquest estil comunicatiu i, per tant, pot provocar incomoditat en algunes investigadores i la seva menor participació i visibilitat.
- Els estereotips de gènere que travessen tota la societat i que atribueixen a les investigadores unes habilitats i competències que són suposadament femenines i afavoreixen que se’ls assignin prioritàriament certes tasques i funcions, en detriment de la seva feina d’investigació:
- Logística i administració de reunions i projectes.
- Redacció i complementació de formularis.
- Cura i manteniment dels espais d’investigació.
- Promoció de la cohesió grupal.
- Tasques rutinàries i més avorrides, etc.
- La poca presència i visibilitat de dones científiques és un element clau que afecta la decisió de les futures generacions de dones a treballar en l’àmbit de la recerca. Les dones joves que escullen aquest àmbit i no tenen referents, han d’obrir-se camí mentre aprenen com fer-ho, una tasca més en la seva feina, a més de no comptar amb suport social i la comprensió que poden rebre els joves investigadors.
Poc a poc, anem canviant el model masculinitzant a l’àmbit de la recerca i està deixant de ser hegemònic, però cal que ens esforcem encara més com a societat per acabar amb les discriminacions a les que s’enfronten totes les dones treballadores i especialment aquelles dels àmbits de la ciència i la tecnologia. Des de Dones En Xarxa estem compromeses amb la visibilitat i els drets de les dones STEM.
