Luisa Muraro és una pensadora italiana clau en el desenvolupament teòric del feminisme de la diferència. El passat 8 de maig va intervenir en el seminari Què passa avui entre el poder i la política?, organitzat per Duoda Centre de Recerca, de la UB.
¿Què passa avui entre el poder i la política?
El poder es menja la política i això se’ns fica molt a dins del cap. Hem de mantenir una sana distància.
¿Quina és l’aportació de la dona a la política?
L’aportació de les dones, perquè som moltes i diferents, i així és l’aportació, molta i diferent. Però una em sembla comuna a moltes (no a totes): menys atracció pel poder pel poder.
¿De quina manera el feminisme ha transformat el món?
Ha transformat la relació entre els sexes, un aspecte bàsic de la civilització. I hi ha més llibertat femenina.
¿Què és el feminisme radical?
És una heretgia de la modernitat, perquè va més enllà de la igualtat. Però, compte: més enllà no és anar-hi en contra. La igualtat és l’horitzó de la justícia.
¿I el feminisme de la diferència?
En lloc de buscar més llibertat femenina, la vol millor, en el sentit lliure de la diferència: la de gènere, que guanya la igualtat no com a meta, sinó com a camí.
Però gènere no és igual que sexe.
Sí, en els nostres idiomes, gènere no és igual que sexe. Sexe es refereix al cos, al desig, al plaer (i a la seva absència, si de cas). En filosofia sempre s’ha d’escoltar el llenguatge.
¿Els càrrecs s’han de feminitzar?
Hi ha càrrecs que hi guanyen si es feminitzen. Però cap hi guanya si la persona no interpreta lliurement la seva diferència i la seva personalitat.
Ha escrit sobre el menyspreu femení, ¿per què?
Hi ha una relació directa entre les titulacions en neutre-masculí amb què es revesteixen dones que fan carrera i la violència domèstica soferta per dones anònimes.
¿Les dones no han d’acceptar càrrecs públics?
No només les dones, també els homes. La política, des de sempre, es pensa com a estratègia contra la inèrcia davant dels poders que ens aclaparen.
¿Les noves generacions assumeixen la igualtat?
Sí, però no n’hi ha prou. Encara hi ha por i revenja. Les pràctiques feministes ens ajuden a crear condicions favorables.
