El 80% dels universitaris gitanos són dones, tot i que encara tres de cada quatre dones gitanes no completen l’educació primària, segons va afirmar aquest dilluns a Granada la secretària general de Política Social i Consum, Isabel Martínez.
La representant del departament que dirigeix Leire Pajín va assistir a la inauguració del I Congrés Mundial de Dones Gitanes, que se celebra a Granada fins avui i allà va animar a les dones gitanes a liderar el progrés cap a la llibertat i igualtat entre sexes del poble romaní.
Les prop de 200 dones gitanes aposten per “trencar el sostre de vidre” que encara els impedeix la seva igualtat efectiva en l’actualitat, de manera que es puguin combatre social i políticament el racisme, la discriminació i el maltractament.
Alexandrina Moura dóna Fonseca, coordinadora de la trobada i responsable de l’Àrea de Dona de l’Institut de Cultura Gitana, ha lamentat que moltes dones de la seva ètnia continuïn sent “invisibles” per a la societat, encara que s’hagi “guanyat molt terreny”.
“Comptem amb els mateixos reptes als s’enfrontaven la major part de les dones fa 30 o 40 anys: poder tenir dret a un tracte d’igualtat, començant des de la família o la parella”, ha assegurat.
Per Ana Dalila Gómez, presidenta del Procés Organitzatiu del Poble Rom de Colòmbia, a la discriminació es sumen les circumstàncies econòmiques de pobresa o el seu físic. “No hi ha una doble discriminació, sinó una múltiple, no només per ser dona o gitana, sinó també per ser pobre, lletja o grossa”, ha assenyalat Gómez.
El poble gitano és la minoria transnacional europea més nombrosa, amb al voltant de 12 milions de ciutadans, que té presència en tots els Estats membres del Consell d’Europa, dels quals 700.000 viuen a Espanya. Si bé, un 77% dels europeus reconeix, segons les dades de l’Eurobaròmetre, de ser gitano al seu país suposa seriosos inconvenients i dificultats, estimacions del Banc Mundial assenyalen que les millores per la inclusió de la població gitana a Europa, podrien incrementar en gairebé 500 milions d’euros el PIB europeu. “Si millorem les condicions de vida de les dones gitanes, millorem la vida del poble gitano”, va concloure Martínez.
El Congrés, que reuneix a dones dels cinc continents, pretén marcar “un abans i un després” en la història del feminisme gitano, de manera que aquestes dones siguin capaços de decidir sobre el seu propi futur, fer front a la manca de llibertat de expressió en molts àmbits i al “fonamentalisme” gitano.
Ocupació i perfils
El perfil majoritari és el d’una dona jove, sense formació, sense experiència laboral demostrable i amb fills o qualsevol altra càrrega familiar. “Les dones gitanes tenen més càrregues de responsabilitat familiar que les altres dones”, explica Arantxa Fernández, directora del Departament d’ocupació. Per això, afegeix, és fonamental treballar també amb les famílies, amb el seu entorn, i fer un ajust entre el que elles volen i el que realment poden dur a terme per evitar frustracions. “Per exemple, algunes dones volen ser perruqueres, però en ser confrontades amb l’horari, amb el treball en si, s’adonen que no poden”, afirma Fernández.
La Fundació Secretariat Gitano també desenvolupa un programa específic, el CAM Romí, per a la incorporació laboral de les dones gitanes. L’any passat, van participar 267 dones i es van aconseguir 53 llocs de treball.
Font: El Mundo/EFE/Público