
Hi ha gent que es queixa per la congelació de la implantació dels ordinadors als instituts. A aquestes persones, els recomano que, abans de continuar amb la protesta, facin un recorregut per Catalunya i comprovin de viva veu quin ha estat el resultat d’aquesta experiència.
Hi ha centres que NO feien servir els ordinadors perquè no tenien connexió o la tenien a batzegades (això sí, feien informes positius al Departament per tal de no perdre la subvenció). Hi ha molts centres que els feien servir només la meitat de l’hora de classe, perquè l’altra meitat la passaven resolent problemes tècnics. De fet, i això ho dic per experiència pròpia, anar a fer una conferència a un institut amb un llapis digital i un power point ja és tota una odissea; sovint les coses no funcionen.
La tecnologia, internet i els ordinadors, són el present, com va dir l’Àlex de la Iglesia als Goya. Però la introducció de la tecnologia als centres escolars s’havia d’haver fet no -o no només- de la mà dels tecnòlegs sinó, sobretot, de la dels especialistes en educació i, molt especialment, del professorat que, desgraciadament, hi ha tingut poc a dir. El Departament no se’ls va escoltar.
La tecnologia no és un fi en ella mateixa. La tecnologia per ella mateixa no crea talent. És una eina fantàstica, que cal tenir a punt per poder-la fer servir amb pesquis.
Informatitzar els insitituts va ser una jugada populista perquè les famílies deixessin de pagar llibres. Ara, paguen tecnologia i connexió. Jo, com a mare que he estat i àvia que sóc ara, sens dubte prefereixo, en aquesta dicotomia establerta, pagar per continguts i no pas per mitjans. Mentre ens gastàvem els diners públics en informatitzar centres, moltes criatures continuen anant a l’escola en barracons, la ratio d’alumnes per aula és massa alta i l’alumnat amb necessitats especials no té professorat de suport. Això sí que és una urgència!
Ordinadors als centres sí, però pensadament i progressivament, sense que de cap manera ocupin tot el dia del nostre alumnat. Necessitem joves que sapiguen usar les noves teconologies però també joves que sàpiguen desenvolupar-se professional i humanament no només dins d’una pantalla, també fora d’una pantalla.








