L’escassa presència femenina en càrrecs directius és, a més a més d’un problema, una oportunitat de negoci. Les executives del futur necessiten formació, cosa que està creant un nou mercat en el qual la Universitat Pompeu Fabra vol estar ben situada. A través de l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI), acaba de posar en marxa un nou màster específic que costa 8.000 euros per dotar un grup selecte de 20 dones de les eines necessàries per ser una líder en el món de l’empresa.
L’experiència prèvia d’un postgrau portat a terme durant els últims quatre anys va servir per temptejar el terreny previ a la preparació del programa d’estudis en el nou màster de lideratge femení. Són 60 crèdits que inclouen assignatures reveladores de la intencionalitat del programa: comportament estratègic, pla de visibilitat, gestió de l’hostilitat, salut i imatge, protocol i habilitats socials i història del pensament femení.
Juntament amb aquestes armes exclusives de dona, el curs inclou assignatures més generals de l’alta direcció també presents en programes per a homes, com oratòria en anglès, finances o comunicació i habilitats directives.
«Hi ha una demanda social perquè hi ha poques dones en càrrecs directius. L’objectiu del màster és, per un costat, que les dones aprenguin a liderar-se a si mateixes i, en segon lloc, que sàpiguen dirigir equips de persones en una empresa», explica Carmen García Ribas, directora del màster.
Per això, les dones han de deixar enrere la síndrome de Mari Pili, que García Ribas explica com una tendència a buscar l’aprovació dels altres que les converteix en més vulnerables a abusos de poder i menys segures de si mateixes. «És el contrari del que requereix un líder», afegeix. ¿Com s’aconsegueix una seguretat més gran que permeti dirigir un equip humà? Amb una bona base tècnica i prenent consciència que «aquesta fragilitat està imposada per prejudicis socials».
Sara Sampedro, exalumna del postgrau, defensa la formació específica per a dones. «Es tracta –explica– d’una formació addicional a la universitària i per a nosaltres és millor en un context femení perquè tenim codis de conducta diferents dels dels homes». Però admet que en certs sectors socials encara costa entendre el concepte de lideratge femení. Per a ella, deixar enrere aquests prejudicis ha estat útil en la seva feina com a directora financera del Consorci de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Lleida i presidenta de l’Associació de Directives, Professionals i Empresàries (Funde).
Un exemple dels trucs per a les noves líders és l’assignatura de salut i imatge, que té com a objectiu que les directives donin la importància justa al seu aspecte. No han d’obsessionar-se, però han de vestir-se de forma adequada al context en el qual es mouen. «Portar una samarreta de tirants –diu la directora del màster– en una reunió de negocis formal pot ser contraproduent. En aquest cas és millor anar vestida amb un vestit jaqueta».
Els handicaps femenins en l’alta direcció també inclou una atenció desmesurada per determinats gestos aparentment hostils com que algú de la seva empresa no la saludi. «Expliquem a quin tipus d’hostilitats han d’estar atentes les dones, que tenen una hipersensibilitat que es transforma també en una hipervulnerabilitat».
