EXPOSICIÓ ‘QUIN TEMPS TENIM?’ Palau Robert. Passeig de Gràcia, 107. Gratuït. A les 13.30 hores.
Exdiputada i exregidora d’Esplugues, Carme Porta és ara secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania i inaugura avui al Palau Robert l’exposició Quin temps tenim? L’organització de la vida quotidiana. L’acompanyarà Marta Selva, presidenta de l’Institut Català de les Dones.
–¿Quina és la importància del temps en la vida quotidiana?
–És a partir de l’ús del temps on es pot veure la discriminació i la desigualtat entre l’home i la dona. Es veu sobretot en àmbits com la cura de les persones dependents o en el terreny de la mobilitat urbana. Per exemple, les dones utilitzen més el transport públic, i els homes, més el transport privat.
–¿Com és el rellotge dels homes?
–És evident que els horaris i els usos del temps són diferents dels de la dona. Els homes utilitzen les instal·lacions esportives a partir de les vuit del vespre, quan les dones o la família han anat a buscar les criatures i estan preparant el sopar. A aquestes hores els homes se’n desentenen, tenen un temps propi que les dones no poden utilitzar si tenen persones dependents.
–¿Com és el rellotge de les dones?
–Segons les necessitats d’altres. Les dones estem fent una triple o quàdruple jornada. Hi ha una generació d’homes més involucrats, però la dona segueix encarregant-se de les persones o de les feines familiars domèstiques.
–¿I aquesta feina s’ha de pagar?
–Sí, perquè si es paga, cuidar els altres o fer feines de la casa obté un valor.
–¿Què proposa aquesta exposició?
–Fer una reflexió de quins són els papers de cadascun i com s’ha d’establir els horaris d’activitats polítiques, esportives, socials o culturals, sempre des d’una perspectiva de gènere.
–¿En què consisteix la mostra?
–Exhibeix l’evolució social del temps, l’aportació de la dona a la família, la salut, la mobilitat, la feina i les polítiques públiques.
–¿Quines polítiques públiques?
–El Pla de Polítiques de Dones apunta a una perspectiva integral i una estratègia conjunta amb altres administracions i la societat civil.
–¿Es poden conciliar la vida familiar, personal i laboral?
–Sí, però fan falta canvis administratius, coresponsabilitat entre els treballadors i els empresaris. S’han de superar les visions clàssiques i tenir en compte els aspectes de la vida quotidiana.