Les universitats catalanes han premut l’accelerador en l’aprovació dels plans d’igualtat, l’estratègia institucional per fer front a la desigualtat de gènere en l’àmbit acadèmic. Tots els centres de titularitat pública ja disposen d’aquest full de ruta, pactat en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya i d’obligat compliment per la recentment aprovada llei per a la igualtat efectiva d’homes i dones.
Però, malgrat que el compromís era aprovar el document abans del desembre del 2007, els centres privats Abat Oliba CEU i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), estan en una fase de diagnosi i encara trigaran a donar el tret de sortida.
Els plans d’igualtat dels centres catalans, que rector, rectores i responsables de diverses universitats van presentar ahir en comissió parlamentària, preveuen mesures com ara la creació de cursos específics sobre qüestions de gènere adreçats al personal docent, l’increment progressiu del nombre de dones reconegudes amb la distinció de doctora honoris causa, l’eradicació de pràctiques sexistes en l’ús del llenguatge o la presència equilibrada d’homes en els òrgans de govern de la universitat. Aquest últim àmbit d’actuació pretén posar fi a l’anomenat efecte tisora, una expressió utilitzada per descriure el fet que les dones vagin perdent representació en el món acadèmic a mesura que la responsabilitat dels càrrecs augmenta.
Unes tisores que, a jutjar per les dades, encara estan molt ben afilades. Així, mentre que la major part dels alumnes universitaris són dones, el gènere femení només ocupava el 16,5% de les càtedres i representava el 34,8% dels professors titulars el curs passat en el conjunt de les universitats públiques catalanes. Una tendència que es repeteix en els centres privats.
«La representació femenina a la universitat comença a disminuir substancialment després de la presentació del doctorat; és a dir, quan les dones tenen al voltant de 30 anys», va explicar Esther Giménez-Salinas, presidenta de la comissió dona i ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya i rectora de la Universitat Ramon Llull. Una realitat que Giménez atribueix a la necessitat de conciliar la vida laboral, personal i familiar i també a la diferent concepció que tenen elles en relació amb el poder. La visió masculina que impera en els tribunals, va dir la rectora, no ajuda.
Un altre dels grans reptes als quals hauran de fer front els centres universitaris és la baixa representació de les dones en les carreres científiques i tècniques. El cas de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és molt il·lustratiu. En aquesta universitat només el 26,7% dels estudiants són dones. «És molt complicat conscienciar els alumnes sobre un problema que no els afecta», va explicar Marisol Marqués Calvo, vicerectora de la UPC.
