Dels 223 casos amb possible situació de risc per mutilació genital femenina registrats fins ara a Catalunya, cap no ha acabat en judici o condemna. La secretària d’Infància i Adolescència, Imma Pérez, ha dit a Vic que aquest fet no es pot atribuir a una causa determinada. Pérez ho va dir en una jornada destinada a professionals de la salut, l’educació, la seguretat i els serveis socials en què van participar una seixantena de professionals.
Entre altres temes, s’hi van exposar els canvis legislatius que hi ha hagut en relació a l’ablació, com ara que aquesta pràctica ha deixat de ser considerada com un delicte de lesions i es contempla com un delicte específic.
Segons els canvis establerts des del passat mes de febrer, actualment es pot perseguir aquest delicte de manera ‘extraterritorial‘. Això suposa que el fet de practicar l’ablació fora de l’estat (normalment a països de l’Àfrica) no en despenalitza els autors si aquests resideixen a l’estat espanyol. Les penes pel delicte de mutilació genital van dels sis als dotze anys de presó. La llei de drets de les dones a eradicala violència masclista també contempla aquest delicte.
Pérez va destacar la implicació dels col·lectius de dones africanes per conscienciar i fer arribar informació sobre l’ablació del clítoris a les comunitats africanes ‘arrelades al país‘.
El Departament d’Acció Social i Ciutadania ha organitzat aquesta jornada per presentar la segona edició del ‘Protocol d’actuacions per prevenir la mutilació genital femenina’ que té per objectiu eradicar la pràctica de l’ablació.
El Protocol és un instrument de treball, d’assessorament i d’informació adreçat als diversos professionals implicats. En concret, presenta una sèrie de recomanacions i propostes d’intervenció en l’àmbit de la salut, dels serveis socials, dels centres docents, dels cossos de seguretat i de les entitats. Aquesta segona edició incorpora les diverses reformes legislatives que s’han succeït des de la primera versió de 2001. Uns canvis normatius que provenen del nou Codi Penal, de la nova Llei Orgànica del Poder Judicial i de la Llei contra la violència masclista. També s’ha incorporat com a novetat el paper important que desenvolupen les pròpies comunitats i les associacions per prevenir aquesta pràctica ancestral que atempta contra els drets humans més bàsics de les menors.
