El vàren veremar noies Rioja perquè els homes estaven a la guerra. Raïms de raïm blanc, oblidades en els ceps i mig podrides, van donar lloc a un brou miraculós i rar que es ven a 380 euros l’ampolla.
Aquesta és la història d’un vi que va néixer per casualitat, alguna cosa així com el relat d’un miracle embotellat. Avui, quan tot just queden un miler d’ampolles en un ‘bacallà’ d’Haro i les escassíssimes que treuen el cap per les cases de subhastes es paguen a 380 euros la peça, ha arribat l’hora de descobrir el secret. És el vi de les dones, el vi de la guerra.
Poseu-vos a treballar. Viatgin a la Rioja, al 1939, a un país que encara exterminava als millors en les cunetes oa les trinxeres i on sobreviure era una qüestió de pur instint. Àlaba i la Rioja s’havien posat del costat dels revoltats en una comarca on els anarcosindicalistes de la CNT tenien un important pes específic i havien aconseguit grans millores en les condicions de vida dels jornalers, com assenyala l’historiador Rioja Carlos Gil.
La maquinària de guerra necessitava carn fresca i fins a “15/5 diferents” van ser cridades a files. Per a les feines del camp, les empreses, desproveïdes d’homes, “s’havien de valer de criatures de 14 o 16 anys”, com recorda Pilar Grandival, 90 anys, veïna de Haro i veterana de CVNE.
El vi, com la gasolina, era llavors un combustible d’interès estratègic que formava part de la dieta bàsica de la població. En els contractes de treball, apunta Gil, s’indicava a quantes cántaras, gerres o quartins tenien dret els peons. Els contendents ho empraven per alimentar les tropes i com a antídot contra la por. Per alguna cosa li deien ‘vi peleón’. Per la seva banda, els vins de Rioja, que ja s’exportaven a mig món, constituïen un actiu valuós i car, un xec al portador en aquella malmesa economia de guerra i que convenia atendre.
Font: Elcorreo
