El passat divendres 27 de gener es va retre homenatge a totes les víctimes de l’holocaust en el dia internacional de l’holocaust proclamat per la ONU. Els sis milions de jueus morts ja formen part dels llibres d’història de les noves generacions, fins i tot el terme de l’holocaust ha arribat a noves formes de la historiografia que es qüestiona des de diferents corrents, si l’holocaust és només exclusiu del nazisme, per exemple, ens obliguen a posar la vista en els camps soviètics, o en la trista història recent. L’any passat, l’ONU va dedicar aquest dia a les dones “a les dones que van patir en l’Holocaust. Mares i filles, àvies, germanes i ties que van veure canviar irrevocablement la seva vida, separar les seves famílies i destruir les seves tradicions. No obstant això, malgrat els horribles actes de discriminació, privació i crueltat, sempre trobar una manera d’aixecar-se contra qui les perseguien”
Altres historiadors reivindiquen la visibilització d’altres víctimes, les més properes, les nostres són els republicans que no pocs també van acabar en un camp de concentració, tal i com detallà Montserrat Roig a la seva magna obra, Els catalans als camps nazis (Barcelona, 1977). Altres víctimes van ser els gitanos (Porrajmos), o persones amb discapacitats físiques o psíquiques, de les persones perseguides per raons polítiques i dels col·lectius homosexual i transsexual que tot just fa uns anys es va reconèixer al Parlament de Catalunya i expressament reconeguts en la declaració del proppassat 27 de gener.
I les dones, en la transversalitat de la història, també cal recordar que les dones som doblement víctimes en la violència, i també en els camps de concentració.
Segons dades del museu i centre d’estudis Yad-Vashem, més de tres milions de dones, adolescents i nenes van ser massacrades durant l’Holocaust. La ideologia nazi es va proposar l’aniquilació total de la “raça” jueva, i les dones, en tant factor de procreació, van ser un objectiu essencial de la destrucció.
S’ha de tenir en compte que els nazis tenien als jueus com a objectius per a la persecució i la mort. Però les dones, tant jueves com no jueves, eren sovint subjectes pels nazis a una persecució única i brutal.
Alguns camps i certes àrees dins dels camps de concentració eren designats específicament per a dones. El maig de 1939, els nazis van obrir el camp de Ravensbrueck, el camp de concentració més gran creat per dones. Més de 100.000 dones van passar per Ravensbrueck fins l’alliberament el 1945. El 1942, un camp de dones va ser creat a Auschwitz (on les primeres presoneres eren les dones deportades de Ravensbrueck). En Bergen-Belsen, un camp de dones va ser creat el 1944.
Milers de presoneres jueves de Ravensbrueck i Auschwitz van ser transferides a Bergen-Belsen. En els ghettos i els camps, els nazis detenien dones per realitzar treballs forçats. Els metges nazis sovint usaven les dones jueves i gitanes per a experiments d’esterilització i altres experiments humans immorals. En els camps i els guetos, les dones eren particularment vulnerables a l’assetjament i la violació. Les dones jueves embarassades sovint tractaven d’ocultar els seus embarassos o eren forçades a fer avortaments.
Emmanuel Ringelblum (Buchach, Imperi austrohúngar, 21 de novembre de 1900 – Varsòvia, 7 de març de 1944), l’historiador i víctima, va compilar els documents del gueto de Varsòvia, va escriure sobre la dona en el seu diari: “… el futur historiador haurà de dedicar una pàgina singular a la dona jueva durant la guerra. Ella ocuparà un lloc especial per la seva valentia i enteresa. Gràcies a ella, milers de famílies van aconseguir sobreposar-se al horror d’aquests temps “.
