S’estima que al món, entre 100 i 140 milions de dones tenen els genitals mutilats. Encara que socialment aquesta pràctica s’associa al desenvolupament de certes religions, a Save The Children tenen clar que no s’han de buscar raons culturals, perquè el final últim d’activitats com l’ablació no és cap altre que «controlar el desig sexual de la dona» i limitar-lo. En l’actualitat, es calcula que uns tres milions de féminas està en risc de ser mutilades pels seus familiars o els membres de la seva comunitat, no sol als països pobres, també a Europa, com és el cas d’Espanya.
Encara que es tracta d’una tradició procedent de l’antic Egipte, es practica en diferents religions per tot Àfrica i algunes zones d’Àsia, d’on va sortir en els anys 70 en forma de moviments migratoris. Des de llavors, «les filles dels immigrants africans comencen ha ser mutilades a Europa, sobretot en França,» denuncia Save The Children.
En l’actualitat, el Codi Penal espanyol recull, a dos dels seus articles, que castiguen l’ablació de qualsevol part del cos, una referència específica a l’ablació que contempla penes d’entre sis mesos i fins a 12 anys i retirada de la pàtria potestat.
El problema és que no sempre ho fan en territori nacional, ja que els pares aprofiten els viatges als seus països d’origen per sotmetre les seves filles a la mutilació.
